Llibres lliures

Trobo magnífic aquell quadre de Joan Brossa on ratlla la lletra “u” de la paraula “lliures” i la substitueix per la “b” perquè es llegeixi: “llibres”. Sí, Brossa tenia raó; els llibres ens fan lliures, però no sembla que ho estiguem transmetent adequadament als joves que omplen les aules del nostre país.

És alarmant que un nombrós grup de professors de llengua i literatura catalana, aplegats en el Col·lectiu Pere Quart, s'hagin hagut de mobilitzar i fer una crida a change.org –SOS Literatura– per alertar que la literatura no té l'espai que li pertoca a l'ensenyament i demanar que es recuperin les tres hores setmanals de llengua al batxillerat, que és l'etapa clau de la formació dels joves per accedir als estudis superiors.

Recentment hem dedicat temps i espai a fer debat públic sobre els accents diacrítics, i reconec d'entrada que el sol fet que es debati als mitjans en prime time sobre llengua és una gran notícia. Però no deixa de ser estèril fer una batalla pels accents quan en realitat el problema gros que té la llengua és que no sabem com treure de l'apatia lectora els joves d'aquest país. Perquè els alumnes que llegeixin escriuran bé, amb diacrítics i sense.

I una cosa semblant passa quan fem el debat polític sobre l'estatus jurídic del català a la nova república, quan el que garantirà la qualitat, la vitalitat i la pervivència de l'idioma no és el règim jurídic sinó una bona estratègia educativa perquè els joves estimin la llengua i la literatura.

Si volem ser un país normal, fem que la literatura recuperi el seu lloc a l'ESO i al batxillerat, que hi hagi espai als plans educatius perquè aquests herois quotidians que són els professors de català puguin encomanar als alumnes la passió per la lectura i ajudar-los a entendre i gaudir de textos literaris. Recuperem l'orgull dels nostres grans autors universals: Llull, March, Verdaguer, Pla, Rodoreda. I fem una societat que llegeixi perquè, com il·lustrava Brossa, pugui ser lliure.