Festa a Beget

El 9 de novembre és la festa de la Majestat, a Beget, tot i que la data s'adapta a les necessitats. Aquest any s'ha celebrat el diumenge dia 6 i, a més, ha coincidit amb la visita pastoral del bisbe Francesc Pardo, commemorada, per cert, amb una tirada especial dels goigs promoguda per l'olotí Gil Anglada i Llongarriu i els seus amics. D'un temps ençà, els begetins aprofiten el dia abans de la festa per arribar-se a l'ermita del Remei i celebrar-hi, també, una missa. Després, al vespre, fan el seu ball a la sala parroquial de l'antiga rectoria i el dia següent hi ha pròpiament la festa major. Encara mantenen la cercavila des de la plaça principal fins al temple romànic amb les autoritats –hi va assistir l'alcalde de Camprodon– i l'orquestra sol ser La Principal d'Olot, que, a més, fa l'acompanyament musical i cantat de tot l'ofici, cosa poc habitual en altres verals, però que a muntanya encara dóna a la celebració un caràcter solemne. En la seva prèdica, el bisbe Pardo va subratllar el fet que la Divina Majestat és com un veí més del poble. Efectivament, la intensitat de la fe pot ser diferent en cadascú, però cap begetí pot sofrir que li toquin la Majestat. I això ja es va demostrar el 1936 quan el mateix Comitè Antifeixista va salvar l'església i, fins i tot, va acompanyar el capellà perquè no hi deixés la vida. A la sortida de l'ofici, no hi falten les sardanes i tot seguit, cadascú a casa seva, a celebrar-ho en família, amb un bon àpat d'aquells que defineixen la diada o bé al restaurant, aplegats col·lectivament begetins de la diàspora, d'altres que encara aguanten al poble, residents de cap de setmana, sobrevinguts i simpatitzants. L'important és que sigui gent que senti la vall. Enguany érem cap a una quarantena. Cada any, entre aquesta colla, s'hi compta el rector, ara Mn. Josep Sala Subirana, que, per aquelles anomalies divertides, pertany al bisbat de Vic però serveix el de Girona. Però aquest any hi ha participat, també, com deia, monsenyor Francesc Pardo, el bisbe, junt amb el seu secretari. Vam compartir taula i vam tocar tots els temes amb un bon fair-play per part seva, sobretot quan el pressionàvem amb reivindicacions doctrinals, administratives o econòmiques. Espero que el dinar no se li entravessés. D'altra banda, la meteorologia va fer que, mentre dinàvem, baixés un impressionat ruixat que va durar estona. El prelat va quedar assetjat per força i vam tenir temps d'arreglar el país i la cúria, fins que el cel es va aclarir i va poder marxar conduint ell el cotxe, tal com li agrada.