Sí, Santiago: es pot

“Torni dilluns vinent!” Això és el que li van dir a Santiago Espot el dia 7 passat a l'Audiencia Nacional, que es troba a Madrid. Com si fos anar i venir de la cantonada de casa seva. L'havien citat, sí, però encara no els havien lliurat l'expedient. Potser és tan gruixut que no troben la manera de traslladar-lo... No volem pas creure que siguin tan ineficients que se n'hagin oblidat...

l'Espot és un home fidel com pocs a la causa catalana i ara li passaran la factura. Tranquil·litza que els diputats catalans a Madrid estiguin al cas per tal d'acompanyar-lo i adherir-se a la protesta ciutadana que haurà de sorgir si es comet una arbitrarietat. Diuen que el jutge Fernando Andreu, que s'ho ha de mirar, és un home just, però mai se sap quines instruccions pot tenir. El greu pecat de l'Espot és ser un català com cal i haver-ho manifestat públicament amb motiu d'una gran xiulada que la ciutadania va tributar a “Sa dolça Majestat” i a un himne que molts el recordem des de fa anys dedicat a la mare de Déu. “La virgen María / es nuestra protectora, / nuestra redentora, / no hay nada que temer...”

El “dilluns vinent” és avui i estic molt inquiet per saber què passa. Temo molt que l'amic Santiago els ha facilitat el camí amb la recent publicació del seu llibre, O processisme o independència, en el qual es pregunta si de veritat es vol “un estat català o és només un desig”. La seva anàlisi de la situació l'haurien de llegir tots els que estiguin interessants en la vida catalana i en un procés que molts consideren que està encallat en un empat, malgrat que el govern espanyol fa tots els possibles, amb tossuderia, intransigència i prepotència, per afavorir que creixin els partidaris de la sobirania. Em vénen a la memòria molts comentaris irònics en el sentit que Catalunya haurà de ser agraïda amb tants esforços que estan fent les autoritats de l'Estat espanyol per afavorir la independència.

Malgrat el que semblen les queixes d'Espot pel camí que s'ha estat seguint, es tracta d'un llibre optimista, tot i que lamenta el pessimisme de gent que, per principi o perquè no se li ha pogut mostrar l'aigua més clara, no creuen en el futur que ells mateixos desitgen. Cal reconèixer que fins i tot n'hi ha a les altes esferes del govern. “Sovint ens desesperem [és clar] quan escoltem declaracions ridícules i absurdes dels dirigents del procés.” Té raó quan diu que “El secret de la victòria és tenir sempre al capdavant els més disposats”.

Ara bé, entretant s'ha de superar el trencacoll en què la justícia espanyola vol implicar-lo i s'ha d'estar disposat a fer-li costat. No cal que sigui un personatge de primer nivell de la política catalana el que tingui problemes per gaudir de la solidaritat de catalanistes de tots els colors.Sigui quin sigui el resultat d'avui o de demà, l'home ha de sentir que no està sol i que tot el que fa té un sentit i abona l'objectiu principal. Dit d'una altra manera: Santiago no ha de perdre de vista que es pot.