Escolta, homenet

Llegint el nostre diari m'assabento que, en un últim servei a la secular pàtria espanyola, l'anterior ministre d'Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, va donar instruccions a les capitals del món sobre com havien de rebre els catalans. Per exemple, que no es deixessin entabanar amb les oficines que Catalunya té a l'exterior –que serveixen per captar moltes inversions que, si no fos per elles, es perdrien–, ja que havien de tenir la mateixa consideració que una institució privada. Si això és així, si el que tenim nord enllà són oficinetes de segon ordre en comparació amb les colossals ambaixades espanyoles, per què posen el crit al cel cada cop que Catalunya n'obre una?

Ara, que amb el que s'hauran fet un fart de riure a les capitals del món haurà estat amb les explicacions de l'ara exministre d'Afers Exteriors sobre què passa a Catalunya i com s'ha de tractar la qüestió. Per a què es creu l'exministre que els altres països tenen ambaixadors i cònsols? Per anar als còctels i les recepcions? O més aviat per proporcionar informació sense biaixos interessats sobre el que passa en un país en qüestió? García-Margallo creu que, per posar un exemple, Angela Merkel li farà més cas a ell que no al seu ambaixador? És clar que tot podria ser possible en un servei diplomàtic que envia el seu personal a mirar de rebentar els actes acadèmics en què Catalunya s'explica a l'exterior i que l'únic que fa es posar-se en evidència i fer el ridícul.

Bé, no ens desviem de la qüestió. Els cònsols i els ambaixadors hi són per explicar coses als seus respectius països. I què expliquen? Per exemple, que milers i milers de persones acaben de sortir al carrer, ahir com en altres ocasions, per defensar el dret a ser preguntats pel seu futur. Fa unes dècades no teníem democràcia perquè ho impedien los principios fundamentales del Movimiento (entre els quals hi ha la unitat d'Espanya, per cert). I ara no tenim veu perquè ho impedeix una lectura esbiaixada de la Constitució.

Això és el que veuen els ambaixadors, i això és el que arriba al món.