Combinar ideologia i procés

Una de les fórmules combinatòries del procés ara independentista és de difícil solució. Tot allò de l'oli i l'aigua. Per obtenir les majories necessàries al Parlament i permetre que el dit procés avanci, cal arribar a acords ideològics aspres. Ja és difícil que el Partit Demòcrata i Esquerra convisquin sota la mateixa estratègia. I encara és més difícil acontentar la CUP en la triple barreja necessària. En aquest joc d'equilibris ara cal aprovar els pressupostos. I en aquest pacte cal acordar les sensibilitats dels uns i dels altres. La CUP vol “que paguin els rics!”. La demanda és tan justa com absurda. Perquè “els rics” ja paguen més. La discussió ha entrat en àmbits grotescos. Les forces que volen una república catalana han acabat comparant la pressió fiscal de les persones físiques amb les del regne d'Espanya. “Nosaltres paguem més!” o “Nosaltres paguem menys!” divideixen la tropa en proclames. En aquesta part del món on ens ha tocat viure els contribuents de peu paguen molt. I els que més tenen més paguen, fins a límits obscens. Una altra cosa són les empreses o les martingales que la legislació espanyola posa a disposició de les fortunes perquè no paguin tant. Però això no es pot canviar des de Catalunya. La discussió pot esguerrar la criatura encara en gestació. Ningú té la pedra filosofal. Ara, no es pot aspirar a cap independència que només acontenti els defensors a ultrança de “la igualtat”. Per seduir els més inquiets socialment no es pot fer fora els més tranquils.