Aprendre dels EUA

Després de la victòria de Donald Trump, que ningú no havia estat capaç de predir, s'han alçat de forma gairebé unànime les veus del paternalisme europeu, blasmant els EUA per haver triat un personatge com el magnat americà de cabellera taronja com a president. Tothom es veu amb cor de donar lliçons a un país que amb la seva independència va establir unes normes de funcionament democràtiques, amb un sistema de contrapesos envejable, que ha funcionat de forma ininterrompuda durant 240 anys, sense haver sucumbit mai a temptacions feixistes o autoritàries. Quants estats europeus poden dir el mateix? El Trump impresentable de la campanya deixarà pas a un Trump president que s'haurà de sotmetre a la voluntat d'una Cambra de representants i un Senat que no controla, perquè allà no existeix la nefasta disciplina de vot que patim aquí. Els EUA són un país amb molts defectes, des de la seva vocació imperial fins a la passivitat davant les desigualtats, però no sentireu cap demòcrata dient que Trump no té legitimitat per haver rebut menys vots que Clinton, perquè tothom accepta les regles del joc i les correccions territorials. Guanya qui té més delegats al col·legi electoral, no pas vots a les urnes. De la mateixa manera que el 27-S a Catalunya el que comptava eren els 72 escons i no el famós 48%. Una batalla pel relat que l'independentisme es va deixar guanyar.