Per què perden els demòcrates

Un ha tractat amb nord americans durant quaranta anys, i li sembla que els entén, i surt un esdeveniment polític com el d'aquesta setmana que fa trontollar el món i, com molts, ha d'arrossegar un resultat oposat al que esperava. En canvi d'altres ho han vist bo per al sobiranisme català, trompicat els últims temps. Així, Artur Mas, considera el triomf de Trump un exemple per a la nostra causa. “El que sembla impossible a vegades esdevé possible”, diu, establint-hi relació. Segueix: “És el que ens pot passar a nosaltres l'any vinent, en contra de tot.” Té gracia l'entusiasme inesgotable de l'expresident. Com ell, hauria d'haver-n'hi un a cada poble. Mas pronostica una pujada de “to” i un millorament de les relacions amb l'Estat. En canvi, la persecució indigna que estan fent-li, a ell, l'Homs i la exconsellera Rigau, tractant de sancionar-los i servir d'escarment als ulls dels indecisos, és ben contrari. L'acusació de gent coneguda, com el cas d'aquests tres polítics seguits per molts, és un fre per malmetre les idees als patriotes catalans.

Té gràcia llegir a fons els diaris o escoltar els comentaristes de televisió, no pas els presentadors, comparant el que diuen avui i el que deien la setmana passada ja ran de les eleccions. L'opinió generalitzada era que guanyarien els demòcrates, no pas per golejada però sí obertament. Les armes tirant a brutes que ha emprat el republicà Trump, les últimes setmanes, han fet molt de mal. La Clinton ha respost amb simpatia i una alegria de viure comunicativa, amb les quals no n'hi ha hagut prou. Per vots, ha guanyat ella, amb més de 200.000 vots més, però són els vots electorals de cada estat els que decideixen. Ella n'ha sumat 228 i ell, 279. Califòrnia, per exemple, té 55 vots i Nova Jersey, amb Nova York, solament 14. L'estat de Califòrnia ha decidit moltes vegades el resultat.

Amb les converses que he tingut amb aquesta gent durant molts anys, en significaria tres que mouen la voluntat electoral dels nord-americans. La primera és la població negra. “Diguin el que vulguin els demòcrates: no som pas iguals. La negra és una raça inferior i ells l'han feta envalentir, assolint un estatus que no els correspon.” La segona és que la democràcia és imperfecta i interpretativa, amb la qual cosa a cada país hi ha la seva. La tercera, molt greu pel que significa, són les intromissions en els conflictes mundials que, en podeu estar segurs, a ells els agrada. Amb tot, la soldadesca i els oficials de poc nivell són tots immigrants a sou, redemptors de penes de presó i analfabets d'orígens dubtosos. Les baixes no perjudiquen la gran família americana. El Quixot del 2000 els escau i presumeixen d'ajudar el desenvolupament mundial posant pau a canonades. Els demòcrates perden eleccions, perquè no combreguen amb els temes dits. La Clinton ha lluitat, però no n'hi ha prou: s'ha d'intrigar, mentir... És més rendible!