Vuits i nous
El cine antic que no fan
“Veiem ‘Cinema Paradiso' però no les pel·lícules que la justifiquen
Fa uns dies TV3 va exhibir Cinema Paradiso, la llacrimosa pel·lícula sobre els cines i el cine d'abans. Deu fer pujar l'audiència perquè la programen sempre que poden i en hores assequibles. Ara: per què TV3 no ofereix, en conseqüència, les pel·lícules que a Cinema Paradiso són motiu d'enyorament? Pel·lícules antigues, o no tan antigues com aquelles: dels anys vuitanta enrere. Durant dos mesos de 1993 vaig exercir de programador de cine a TV3. Em van donar una consigna d'entrada: res de pel·lícules amb dones amb minifaldilla. Sembla una exhortació al pudor però volia dir que les pel·lícules dels anys seixanta i setanta, que és quan van fer més furor les faldilles exigües, havien de quedar descartades. No em van dir res sobre les dels anys cinquanta o quaranta però ja s'entenia: si les minifaldilles no havien de tenir entrada a la cadena perquè es veien antiquades, imaginin les faldilles llargues i els vestits jaqueta. Vaig deixar la feina i em vaig anar a apuntar a l'atur.
Un usuari del Twitter, després de llegir un article d'Àlex Gutiérrez al diari Ara que reclamava l'exhibició televisiva i també escolar de cine històric, deia: “En aquest país tothom cita Groucho sense haver-li vist mai cap pel·lícula”. I afegia: “Això és un drama”. També diem sovint “sempre ens quedarà París”. Algú sap en quina pel·lícula la frase es pronuncia? Aquesta és fàcil perquè sembla que en blanc i negre només s'hagués filmat Casablanca, però mirin aquesta altra: amb motiu de l'aniversari de la mort de Montserrat Roig s'ha divulgat el seu llibre Digues que m'estimes encara que sigui mentida. Ja saben, els lectors de la Roig, d'on és tret el prec imperatiu? Diumenge vaig anar a veure Després de la tempesta, una de japonesa acabada d'estrenar, ambientada en l'època actual. La manera de ser narrada em va recordar una mica El samurai, una pel·lícula francesa amb Alain Delon on no sortia ni el Japó ni cap samurai. Vaig poder fer el lligam perquè estic xopat de cine vell, encara que cada cop menys perquè la televisió no me n'ofereix, ni pagant ni sense pagar, i la Filmoteca em cau lluny. El samurai la vaig veure per televisió quan la televisió feia pel·lícules antigues, llavors que no vivia pendent de les audiències i potser no en tenia d'altres.
Ja s'entén que no demano que passin pel·lícules retrospectives per TV3. Suggereixo que ho faci la filial cultural, el Canal 33. No les veuria ningú? TV3 té ara mateix un problema amb les audiències. Les cadenes en competició li sostrauen públic i de vegades també ho fa el propi Canal 33, si l'oferta és atractiva. Amb més motiu: que facin cine vell pel 33. El veuríem quatre bojos i tothom es concentraria en TV3. O tenen por que fóssim més de quatre bojos?
