Parlant clar i sense embuts

No se l'acaben de creure alguna gent, al president Puigdemont. En desconec el motiu, però he detectat en algunes persones independentistes i en d'altres que es queden encara en dir-se sobiranistes, alguna reticència a les paraules clares que pronuncia el president de la Generalitat un dia sí i l'altre també. Escoltin, jo no sé si serà possible o no la independència de Catalunya, perquè al final això ha de ser la voluntat d'una majoria dels ciutadans de Catalunya, que s'ho creguin i que actuïn d'acord amb les seves conviccions sabent que l'unionisme, l'Estat espanyol, farà el que cregui que hagi de fer per mantenir el que per a ells ha de ser indissoluble unitat d'Espanya. Però el que els puc assegurar és que quan Puigdemont parla, ho fa des de la convicció més absoluta que va acceptar el repte que li van encarregar amb la més ferma voluntat de portar Catalunya a la decisió de si vol ser o no un estat independent. I això ho farà. És evident que intentaran evitar-ho els que abans en dèiem els poders fàctics. Els que van vetllar la transició, els que van evitar que hi hagués un referèndum monarquia o república, com s'ha sabut ara que Adolfo Suárez va declarar i que qui manés sobre la periodista Victoria Prego o ella mateixa va decidir amagar perquè els espanyols no estaven preparats per a la veritat. Curiosament els mateixos que llavors reclamaven república són ara els que diuen que de votar, res de res, com és el cas dels compañeros González i Guerra i els seus jacobins successors, amb Susana Díaz al capdavant i Rubalcaba fent, com sempre, la feina bruta. Però el que jo els deia és que Puigdemont pensa el que diu i ho diu sense amagar-se, sigui al seu poble d'Amer, davant de la seva gent, o davant del rei d'Espanya i la gent de Foment del Treball, astorada perquè algú digui el que pensa i no es mossegui la llengua. S'ho poden creure, Carles Puigdemont farà o intentarà fer el que va prometre fer. I ho va repetint als que no els agrada escoltar-ho.