LA GALERIA
Una capella sixtina ‘éclairée'
Passin-me la incontinència del títol: ja m'entendran. La descoberta és molt més que una curiositat per afegir a la llista de didàctiques que s'han practicat en l'ensenyament, entre la tauleta de cera i la tauleta tàctil. La Generalitat ha dit a la premsa que es tracta d'un cas únic a Catalunya; estaria bé de saber si a Espanya i a Europa hi ha unes pintures al fresc similars; potser conclouríem que l'institut Ramon Muntaner, a més del més antic del regne borbònic, és l'únic que disposa de dotzenes (centenars?) de metres quadrats d'il·lustracions al tremp, produïdes fa 150 anys llargs destinades a ús didàctic amb tot el que això implica. I aquesta és la veritable importància de la troballa d'en Dani quan, repassant la pintura de les voltes i les parets del claustre, va llevar part del clovell bàrbar que les cobria, i els especialistes i el sentit comú n'han confirmat la vàlua.
La descoberta aferma més els lligams del naixement i consolidació del Muntaner amb els valors cívics, racionalistes, éclairées, il·lustrats. A les parts recuperades d'aquesta capella sixtina de la raó s'hi veuen –i els papers ho confirmen– grans dibuixos del que es cursava en el batxillerat i en els estudis paral·lels (agrimensura, dibuix...) que oferia el centre fa 177 cursos: mecànica, matemàtiques (fórmules), geometria (cossos), geografia (mapes), geologia, cronologia (taules), història...
Quan l'Església catòlica vuitcentista encara projectava la mateixa submissió i por que propiciaven els frescos romànics a còpia de dimonis, turments i déus severíssims que no reien mai, a Figueres van pintar els sostres de l'antic convent que els allotjava amb motius, al revés, destinats a consolidar en els adolescents les troballes més edificants dels homes. Perquè els poguessin contemplar i admirar en els lleures, fora de l'aula.
El primer director i fundador el 1839, i en idèntic sentit, va escriure: “¿No es un dolor ver aun hoy día en Inglaterra y Francia muchos inventores de ingeniosas utilísimas máquinas, que pasaron por necios en sus primeros años y abandonaron los estudios porque no se igualaban en el latín a otros de su edad?”. (Deien un “llatí” que rimaria amb “Que inventen ellos!”).
“Som feliços”, afirma el director Canet. Quant als altres (l'Ajuntament i la Generalitat, propietaris): que val diners restaurar aquesta insòlita joia supervivent de tants enemics de la llum? Segur, però que pensin que de maiestas domini, tetramorfs i àngels amb sis ales n'hi ha una cosa de no dir i consolidats, però de Muntaners només n'hi ha un i, de moment, a la intempèrie.