Operació Diàleg. Dia 2

No em negaran que la successió de fets és del tot aclaridora. Dilluns, el govern del PP dispara l'operació Diàleg i Enric Millo i Soraya Sáenz (que un dia d'aquests ens dirà que parla català en la intimitat) fan tota mena de crides al seny i al diàleg i mostren la seva disponibilitat a parlar del que calgui. I com s'acaba el dia? Amb la confirmació per part del Suprem de la suspensió de tres anys de feina al jutge Santi Vidal. Ahir, dia 2 de l'operació Diàleg, la jornada s'acaba amb dos fets també prou aclaridors: amb la citació a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per anar a declarar al TSJC el dia 16 de desembre vinent pels presumptes delictes de desobediència i prevaricació; i, al capvespre (aquestes coses sempre es fan amb nocturnitat) amb la votació al Congrés del suplicatori a Francesc Homs que ara permetrà que sigui jutjat formalment per desobediència i prevaricació pel 9-N. Vistos el dia 1 i el dia 2 de l'operació Diàleg, francament jo ara no sé si cal un dia 3. Perquè si el diàleg és aquest, ja se'l poden confitar. Ho dic sobretot pel suplicatori d'Homs. Perquè fa uns quants dies que tota la classe política popular (del PP, vull dir, que no és ben bé el mateix que popular) argumenta que el diàleg que hi hagi d'haver a partir d'ara no pot tenir en compte, de cap manera, els fets que ja es troben en via judicial. “No hi podem fer res, en aquests casos”, argumenten els Millos i les Sorayes de torn (que, insisteixo, un dia d'aquests ens dirà que parla català en la intimitat). S'aferren a la separació de poders, i ho fan sense que se'ls escapi el riure i sense fer cap referència als afinaments de la fiscalia. I jo em pregunto: i la votació que es va fer ahir al Congrés, a porta tancada, en secret i amb nocturnitat, no era una decisió política? Ahir el PPSOE i C's tenien l'oportunitat de demostrar que consideren el cas català un afer polític que s'ha de resoldre amb diàleg i no per la via judicial. I ens ho van tornar a deixar clar. Puigdemont va ser prou caut dient que cada cop hi ha “més pedres a la maleta del diàleg”. Jo, com que no tinc l'obligació de ser tan políticament correcte, em pregunto si el que van posar ahir a la maleta no van ser pedres sinó dinamita. I si no han fet saltar pels aires el diàleg abans de començar.