Desclot
Més mentides
Una més. I n'hi ha per parar un carro amb sidecar. Va ser el seu examic i exministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo qui, potser en un moment d'ofuscació, va declarar l'altre dia que Rita Barberà s'havia quedat al Senat perquè necessitava el sou “per pagar-se les costes judicials”. Molts altres s'han apuntat, amb entusiasme, a la teoria de l'extrema pobresa de l'exalcaldessa de València, “que vivia en un pis de lloguer”. I una vegada més, com sol passar, l'hemeroteca digital, tan feridora, els desmenteix. I converteix el fals dol en una farsa. El dia 3 de febrer de l'any en curs, per tant fa molt poc, els diaris es van fer ressò d'una dada objectiva. En la declaració d'activitats i interessos que Barberà va fer després de la renúncia a l'acta de diputada a Corts Valencianes del 3 d'agost del 2015, la senadora per designació territorial havia declarat, “entre títols, plans de pensions, comptes corrents i dipòsits bancaris”, un total de 392.000 euros. La premsa destacava l'augment de patrimoni, “37.598 euros”, respecte a la mateixa declaració facilitada un any abans. Es fa molt difícil de creure que una persona amb prop de 400.000 euros en líquid de fàcil accés es mantingués al Senat per salvar la paga i pagar-se les costes judicials. 400.000 euros són prou diners fins i tot als Estats Units per assegurar-se una defensa més que decent. El senyor Margallo i els ploraners del lloguer haurien de mirar-se l'hemeroteca. Sobretot, perquè no els agafin tan ràpidament ni tan fàcilment.