Retards de 128 milions

Si una empresa privada, un banc o una constructora haguessin de compensar un client amb una indemnització de 128 milions d'euros pel retard en servir una comanda, formalitzar un préstec o acabar una obra, la repercussió menys dolorosa però més immediata per al seu responsable seria la pèrdua de la feina. I segurament la impossibilitat de trobar-ne cap altra després de presentar un currículum amb una gestió tan «encertada». Però quan en comptes d'una empresa privada o d'un banc el culpable del retard és l'Estat, amb tota la seva imponent maquinària al darrere, no solament no passa res sinó que tampoc ningú no reclama cap responsabilitat per haver de fer servir els nostres impostos per pagar una indemnització que s'hauria pogut evitar amb una gestió més acurada. Gairebé el mateix dia que l'empresa mixta francoespanyola TP Ferro presentava fa uns anys el projecte per construir el túnel fronterer del TAV, s'anunciava el dia exacte que l'obra estaria acabada: el 17 de febrer del 2009. En aquell moment, fins i tot el govern espanyol s'ho creia, després d'haver modificat una vegada darrere l'altra la data de l'arribada del TAV a la frontera. Malgrat això s'havia compromès a compensar TP Ferro en cas que en la data prevista el tren no pogués circular amb tota normalitat. L'eficàcia de TP Ferro a l'hora de complir els terminis escrupolosament va posar al descobert, una vegada més, la inoperància de l'administració a l'hora de fer previsions, una inoperància que ara ens costarà 128 milions. Segur que és molt dificultós construir una línia per al TAV, que deuen sortir molts entrebancs i que els túnels per fer-lo passar subterrani a Girona i Barcelona són complicats. Però això no eximeix de donar explicacions de per què s'ha acabat a temps el túnel de més de vuit quilòmetres que travessa la frontera, però no la resta del tram del TAV.