Llum de novembre

La matinada del 16 de novembre del 1989 uns soldats van assassinar Ignacio Ellacuría, jesuïta basc, filòsof i teòleg, rector de l'UCA (Universidad Centroamericana), defensor de la pau molt respectat tant en el pla intel·lectual com en el polític. Els militars van matar Ellacuría, cinc companys jesuïtes més, la cuinera de la residència i la seva filla. La massacre va tenir un fort impacte i entitats catalanes com Cristianisme i Justícia n'han mantingut viva la memòria i també la del llegat d'Ellacuría. Vinculat a Catalunya, un mes abans que el matessin va ser a Barcelona –on té família– per fer una conferència.

L'any passat l'escriptor salvadoreny Jorge Galán va publicar la novel·la Noviembre, que projecta llum sobre aquella atrocitat i el perfil dels jesuïtes, i fa front a l'oblit, la impunitat i la manca de justícia, conceptes gens aliens a la nostra història recent. Arran de la seva publicació, Galán va haver de deixar el seu país per amenaces de mort i va arribar a l'Estat espanyol, on fa unes poques setmanes s'ha posat a la venda la novel·la. Abans-d'ahir es va presentar a Barcelona, a la seu de Cristianisme i Justícia, amb un ple sorprenent i un públic inquiet, aplegat al voltant del magnetisme d'Ellacuría i l'obra d'aquells jesuïtes. L'atmosfera càlida de comunitat, d'homenatge, cridava molt l'atenció. Xavier Alegre, jesuïta i amic dels “màrtirs de l'UCA”, va recordar “l'impacte intel·lectual” que generava Ellacuría. Tania Pleitez, exalumna de l'UCA i ara professora de llengua a la UAB, va classificar la novel·la com a “literatura d'arxiu del futur”. L'escriptor Francesc Serés, director de la residència Faber per a creadors (on Galán va ser aquest setembre), va lloar la inexistència de “xantatge emocional” en l'obra. “Vaig voler dotar d'humanitat aquests homes, perquè no fossin un arxiu, perquè la seva història s'estava oblidant”, va explicar l'autor. El torn del públic va ser vibrant. Entre d'altres, un exprofessor de l'UCA, que en va haver de marxar el 1980 per amenaces, va insistir que Noviembre podia permetre “saber la veritat”. Un salvadoreny arribat a Barcelona per culpa de la fúria de les pandillas, va recalcar que el país viu ancorat entre “la violència estructural” i la “impunitat” i que aquesta novel·la posava llum “sobre aquella obscuritat”. “Necessitem llum.” Va ser un acte de dignitat, de mantenir-se dempeus, d'acaronar la memòria.