Sobre bombolles

Llogar un pis a Girona, missió gairebé impossible. Així de clar i català ho ha manifestat aquesta setmana Apialia Girona, que agrupa onze immobiliàries de la ciutat. Es veu que l'oferta no és suficient per cobrir l'alta demanda, principalment d'estudiants però també de famílies. Això ja s'ha traduït en un augment dels preus dels lloguers i en un augment d'inversors que, en detectar aquesta problemàtica, han decidit comprar pisos per destinar-los a lloguer. És la millor manera de treure un rendiment dels seus estalvis, ja que tenir-los al banc no serveix de res. El problema és si tota aquesta combinació d'elements provoca, ara, una bombolla del lloguer, com fa uns anys ja va provocar la de la compra i venda de pisos. Tots sabem com va acabar de malament i encara en patim i en seguirem patint les conseqüències. Els bancs es van quedar un piló de promocions acabades o a mig fer i en alguns casos han optat per anar-les acabant. Després han posat els pisos rebaixats a la venda amb jornades de portes obertes a preu fet que semblen la subhasta del peix. Això sí, advertint que per formalitzar la compra s'haurà de demostrar que el diner utilitzat és blanc. Queda molt lluny l'època de la bombolla immobiliària en què quan anaves a veure un pis la persona que el venia, evidentment un especulador, t'advertia de tot el contrari. O sigui, del fet que hi havia una part que s'havia de pagar amb B. Un eufemisme molt hipòcrita per dir que s'havia de pagar una part, important, amb diner negre. Ara les coses han canviat com un mitjó. La majoria d'aquests especuladors han desaparegut, els bancs s'han tret de sobre com han pogut els pisos i l'oferta ja no pot cobrir tota la demanda. El resultat tornarà a ser un augment de preus, ja siguin els de lloguer o els de compra. La qüestió és si tornarà l'especulació. La resposta seria que no si fem cas de l'estudi que ha presentat aquesta setmana el BBVA sobre l'economia gironina. Pel que constata el seu autor, el sector de la construcció no tornarà a ser mai més com abans de la crisi. Si tenim en compte les conseqüències que van provocar l'esclat de la bombolla immobiliària i la crisi, potser millor. I si no, sempre ens quedarà el consol de saber que, com a mínim en l'àmbit productiu, la crisi ja es dóna per tancada. Una altra cosa ben diferent és que res no apunta que puguem recuperar el que hem perdut.