Iguals davant la llei

És conegut que anys enrere es va decretar pel govern de Madrid una amnistia fiscal per a les persones i entitats que voluntàriament declaressin béns ocults, tant si els tenien a l'estranger com a casa. Les conseqüències d'aquella decisió, presa en un moment en què l'economia estatal penjava d'un fil, han fet córrer molta tinta. Moltes persones i entitats varen creure que era arribat el moment de posar-ho sobre la taula i varen declarar el que tenien amagat. Al marge del que els va costar fer-ho, cada any els afectats han hagut d'omplir un imprès on cal fer constar les variacions que s'han esdevingut en aquells imports. Així l'Estat pot fer-ne un seguiment. Llavors, és clar que també els han hagut d'incorporar anualment a la declaració de l'impost sobre el patrimoni, i pagar la quota que en resulti.

I aquí rau una de les desigualtats de la llei: el volum més important de declaracions de béns ocults eren de persones o societats domiciliades a Madrid, seguides de molt lluny per les altres comunitats. Però com que a Madrid –i també en altres comunitats– no es declara ni es paga per l'impost sobre el patrimoni, aquelles persones que varen beneficiar-se de l'amnistia fiscal se'n tornen a beneficiar cada any, en no estar subjectes a l'impost assenyalat, mentre que els residents a Catalunya anualment han d'incorporar-ho a la seva declaració, i liquidar. I com que el diner no sol ser gaire patriòtic, alguns acabalats ciutadans han traslladat el seu domicili fiscal a Madrid. Una tendència que hauria d'alarmar, i no ho sembla.

Anem per un altre exemple. Si vostè, estimat lector, disposa de més de vint milions d'euros –ja veu que no ens moquem amb mitja màniga– els pot invertir per mitjà d'una societat del seu domini en una entitat resident o no resident en territori estatal; i si passats uns anys vol recuperar la inversió, i posem-hi que li reintegren trenta milions, és a dir, que haurà guanyat deu milions d'euros, aquesta “renda positiva” –benefici pur– queda exempta d'impostos en virtut de l'aplicació de l'article 21 de la llei 27/2014. Encara més, si mentrestant la seva inversió li ha generat beneficis en forma de distribució de dividends, aquests també romandran exempts de l'impost de societats. L'exempció s'estén també quan s'adquireix més d'un cinc per cent del capital d'una societat activa: tant els rendiments com la plusvàlua que es poden generar quedaran exempts de l'impost, complint determinades condicions.

Llavors no ens hem d'estranyar en llegir que les grans fortunes espanyoles no fan més que créixer i créixer d'un any per l'altre. Els petits inversors, que no arriben a les magnituds assenyalades, paguen impost des del primer euro. Visca la igualtat!