Postil·les de Castro i Cuba

Hem llegit i sentit un no dir de coses sobre l'exguerriller i l'illa, la majoria fetes des de prejudicis de manual, ideològics o periodístics –els mitjans tenen amo–. La sort i la curiositat m'han permès, des de darrere del teló turístic, l'accés al carrer i a alguns cubans. Me'n valc.

Fàbrica de bons metges, sí, per a l'exportació. A Cuba un prestigiós cirurgià malviu amb 40 euros mensuals; un utilitari val més que a Europa o als EUA. Funcionaris, militars, quadres d'empreses estatals... (addictes, si no ja no ho serien) cobren molt més, enllà de les gangues que el règim els permet: cuentapropistas que tenen paladares, botigues i habitacions per a turistes... Segon mite: tothom ha anat a escola però queden lluny fins i tot del nivell sud-europeu. En una llibreria desèrtica del centre de l'Havana –eina per al foment de l'adoració personal i la veneració iconogràfica del finat– els volums que s'hi mostren, llevat de les lectures escolars de literatura clàssica, són hagiografies de barbuts i recorden més el bookshop d'una secta que no pas un temple de la llum; les sis o set empleades (8 euros/mes) ni s'aixequen de la cadira i, rialleres, gairebé sempre us han de dir que no ho tenen.

Castro i la seva cort, rere l'enemic americà (té la culpa de tot?) i la demagògia impostada, han teixit una xarxa clientelar –una minoria, sí, però considerable– de cubans fidels que viuen bé i molt bé: exèrcit, funcionaris, controladors d'empreses estatals que inclouen hotels, restaurants, pubs, tabac..., negocis destinats a l'exportació i al turisme; són els que poden accedir als restaurants i hotels de l'Havana (dinar val el sou mensual d'un metge i l'habitació el doble). Els Melià han menjat en el mateix plat que els Castro, però un treballador de les seves instal·lacions cobra al voltant de 10 euros/mes; en pesos cubans, que sembla més. Els sous corrents són d'entre 6 i 10 euros/mes i el rendiment laboral és baix: “L'estat fa veure que ens paga i nosaltres fem veure que treballem...”, diuen sarcàstics.

La majoria de cubans han de fer llargues cues al carrer davant de magatzems sinistres per recollir mig sac de patates si, després de tres hores d'esperar-se, no les han acabat. Carn, poquíssima: amb humor es vanten del seu dèficit crònic de proteïnes. Un dels eslògans de la Revolució era el d'eliminar la prostitució i els hotelassos que la màfia ianqui tenia a l'illa. Ara, als hotels, en lloc d'americans hi ha europeus i japonesos, i la prostitució no només no s'ha reduït, sinó que s'ha estès com una galletada d'aigua sobre el gres, i ho deixo aquí. No sé si és gaire revolucionari que, per procurar dinar i sopar fins a fi de mes, homes de setanta anys llargs passegin turistes en una mena de bicicletes-tricicle pedalant treballosament. Amb tot, la nostra CUP diu que Castro és un “exemple de coratge i entrega als altres” i un puntal “en la lluita pel socialisme”.