Una casa d'‘americanos'

L'any 1981 l'Ajuntament de Lloret que llavors jo presidia va comprar dues cases d'americanos per salvar-les de la destrucció: Can Font (de 1877) i Can Garriga (de 1888). Algú va dir que allò em costaria l'alcaldia, i degué ser així. Però les cases subsisteixen. Can Garriga va ser convertida, posteriorment, amb més o menys encert, en Museu del Mar. A la Casa Font s'hi han anat fent provatures i ha servit, a vegades, de magatzem. Cada consistori ha tingut les seves idees i els seus dubtes. I tot desfullant la margarita han passat trenta-cinc anys. Sortosament l'Ajuntament actual, amb la tècnica de patrimoni Anna Fuentes al darrere, ha concentrat tots els esforços en l'edifici i l'ha acabat de museïtzar com a casa d'americanos. És una bona sortida. El pintor Josep Maria Barba ja hi havia restaurat les pintures originals descobertes sota capes superposades sense cap valor, i on no acabava de quedar clar què hi havia hagut, ho va restituir partint de la seva intuïció. Ara també s'hi ha reinstal·lat mobiliari de l'època, moltes peces ja obtingudes d'altres cases semblants, calaixeres, capelletes, tresillos isabelins, vitrines, quadres de personatges il·lustres que van fer les Amèriques –el banquer Gelats, el comerciant Pere Botet...– fotografies esgrogueïdes, documents evocadors col·locats en vitrines, bitllets del Banc de Cuba, làmines, accions, i figures de terra cuita fetes de Pau Arpí i Galí, el terrisser d'aquell temps per antonomàsia, etc. S'ha dedicat un espai a rememorar la figura de l'amo de la casa, Nicolau Font i Maig, a qui, per la fortuna, la gent coneixia com “el Conde”. S'hi ha reproduït el menjador del seu temps, amb la coberteria a taula, el seu despatx de financer, el dormitori principal, la cambra del servei i de la mainada, la cuina, amb els estris propis d'aquella època, el bany, al primer pis, amb els elements autèntics, tot posat amb gust i propietat. La casa disposa, a més, d'una entrada espectacular, amb una reixa d'accés esplèndida, una escalinata noble de marbre, el cancell modernista amb vitralls emplomats, les parets estucades. El paviment de les diverses estances és de mosaic o de rajol hidràulic antic. I l'escala principal, amb barana de caoba, situada, com en general es feia, al centre de l'immoble, des d'on s'accedia a totes les cambres, situades a banda i banda d'una mena de sala d'estar central que hi havia a cada pis. En una saleta secundària, han tingut la gràcia de reproduir una típica bodeguilla de l'Havana. Enhorabona.