Països Catalans, l'ou i el got

Divendres passat fins i tot La Vanguardia destacava que les Balears, el País Valencià i Catalunya havien votat, juntes i en contra d'en Montoro i de la resta d'autonomies, la proposta de dèficit per al 2017; entretant el País Basc, malgrat tenir piscifactoria pròpia, aprofitant la darrera lluna electoral, es disposa a arreplegar tot el peix aliè que pugui per al seu cove autonòmic. No és el primer cop que els tres Països Catalans espanyols coincideixen i, al llegir-ho, he recordat una resposta al Facebook (05/11) del reconegut periodista Enric Juliana a un que li demanava per què no usa Països Catalans per referir-se a aquest fragment d'Arc Mediterrani: “Ben senzill, els Països Catalans no existeixen. Existeix una comunitat lingüística, no arbitrada per una autoritat catalana (IEC), existeix una vella tradició confederal (Corona d'Aragó) i existeix un futur en xarxa sense centre a Barcelona: l'Arc Mediterrani. Vés a València i pregunta pels Països Catalans, veuràs què et diuen els de Compromís.” L'eximi periodista formula allò visible des de rere el canyer constitucional; fins i tot la primera frase sembla un d'aquells articles introductoris: “Els Països Catalans no existeixen.” Amb tot, després d'aquesta professió de fe en el moment espanyol, fa una relació que sembla contradictòria: diu que els PPCC conflueixen en els mateixos llengua, història i Arc Mediterrani; i, seguint el seu diari –sense cremar-nos en l'infern pancatalà, doncs–, podem afegir-hi que també comparteixen maldecaps econòmics. Déu n'hi do per no existir. Existirien els Països Espanyols tractats com ho han estat els PPCC? I, parafrasejant Juliana, la comunitat lingüística castellana, seria arbitrada per l'autoritat espanyola (RAE) sense les lleis, els mestres, els mitjans, les armes, etc., que durant segles l'han imposada, a la vegada que agredien la comunitat lingüística catalana? Llavors, com fa l'egregi periodista, se li pot retreure al malalt la mala cara que fa sense aclarir que ha estat prèviament emmetzinat? El que (a mi em) sap greu d'aquest periodisme (Juliana és l'excusa) és que, amb el mantra de la legalitat constitucional, reitera que el vas és mig buit i amaga l'ou de la força i els diners amb què l'Estat ha burjat fins a la ratlla del genocidi (cultural, lingüístic, polític...) una realitat que ells mateixos han de reconèixer. I que si aquest Estat hagués estat simplement respectuós, avui, sobretot al País Valencià, els de Compromís i molts d'altres podrien sentir-se i respondre ben diferentment.