Els oportunistes

En diem populistes per convenció (o la lamentable correcció) política. Però en realitat són oportunistes. I per això triomfen. Perquè en temps d'incertesa fan política de curt termini: o sigui, dir a la gent (així en general) el que vol sentir. La política convencional es va començar a equivocar quan va començar a confondre governar amb gestionar. Governar és, evidentment, gestionar, però és molt més que això. És també (o era) tenir un model de societat, de país, i es tractava de combinar el camí cap a aquest mitjà i llarg termini amb la gestió del dia a dia. El dia que, per les raons que sigui, es va començar a dir que el que importa són “les qüestions que interessen a la gent” es va començar a perdre el nord. No és que no sigui cert, el problema és que aquest curtterminisme va deixar a la cuneta la mirada llarga, col·lectiva i ambiciosa. La política es va començar a oblidar que “les qüestions que interessen a la gent” o “els problemes que afecten la gent” s'han d'afrontar amb mesures immediates i concretes però que per solucionar-los de veritat calen idees de més abast. Ara només es busquen solucions màgiques immediates en lloc de la confiança de saber on es va. La política es va acabar d'equivocar quan va voler combatre els populistes (en realitat, oportunistes) quedant-se només en el terreny de la curta volada.

És obvi, i cada vegada n'hi ha més mostres, que en aquest terreny els oportunistes són (quasi) imbatibles. Són els que “parlen clar”, els que s'atreveixen a dir el que els polítics convencionals han substituït per la nefasta correcció política, els que prometen el que calgui (per impossible que sigui), dirigint-se a les vísceres de la gent i no al cervell, els cínics que només veuen facilitats on només hi ha complexitat, els falsos populistes que només volen aconseguir el poder. I han trobat en la perversió de les democràcies la manera d'arribar al poder amb els vots de la gent. No miren endavant. Prometen tornar al passat, a ser el que s'havia estat. El seu futur és la idealització que qualsevol temps passat va ser millor que el present.

Tot això, amb tots els matisos i condicionants que calgui segons el moment i el país. Ara tenim Trump, el Brexit, Erdogan, el 46% d'Àustria, Hongria i veïns, Veneçuela, també Rajoy, i els que vénen. I el meu preferit: Putin, el precursor, el número u. La política tradicional només sap posar el crit al cel. I s'equivoca quan enfoca les conseqüències en lloc de la causa. Per la senzilla raó que la causa són ells, els polítics diguem-ne convencionals. Van abaixar el nivell i ara estan atrapats en el fang. La política (en el sentit primigeni), però, ha de ser la solució. No en sé veure cap altra. Contra els oportunistes cal molta intel·ligència i valentia. I temps. Però, encara n'hi ha?