Líders

“A mesura que les democràcies milloren, la figura del president s'assembla més i més a la naturalesa íntima de la gent. Arribarà el dia –el dia gloriós– en el qual la gent més corrent de la terra podran assolir els desitjos més fervents del seu cor i, finalment, la Casa Blanca tindrà el privilegi de ser habitada per un perfecte imbècil.” Llegint això al lector se li deu aparèixer la cara tibada i el pentinat ridícul de Donald Trump, l'imminent president dels EUA. Ho va escriure el 1920, fa gairebé 100 anys, el periodista americà H.L. Mencken, un home dotat per a l'efecte satíric i, en aquest cas, per a les afirmacions profètiques. Ja tenim, en un lloc de màxima responsabilitat, un individu que menteix sense cap mania, un narcisista descomunal, un imbècil que sap dir el que la gent vol escoltar i punt. El seu programa és, simplement, la seva paraula. De la boca no li surt mai res que tingui alguna relació amb l'educació, la tolerància o la convivència. Ell es dedica a garantir solemnement les fantasies nacionalistes dels seus seguidors: Amèrica per als americans! I tot arreglat. Si les mines i les fàbriques d'acer han desaparegut de Pittsburg jo us les tornaré: “Tornareu a tenir les fàbriques d'acer, com abans. Tornarem a posar els nostres miners a treballar. Ho farem. Us tornarem les grans companyies de l'acer!” Èxtasi general. Paroxisme col·lectiu: Make America Great Again! Com s'ho farà? Amb quin programa? Aquest no és el tema. Som en ple deliri populista. El que compta és la paraula del líder, del conducator. I, sí, és un fet, aquest personatge de còmic ha guanyat les eleccions a la primera democràcia del món. El seu narcisisme ha rebut l'empenta definitiva. No li cal canviar de discurs: li han donat la raó. En ell s'emmirallen, fervorosos, milions de votants. La irrupció de Trump com a president dels EUA només projecta –per més que ens vulguem tranquil·litzar– inquietants paral·lelismes amb els il·luminats líders europeus dels anys trenta del segle passat. Mals auguris.