Pel passeig de Gràcia

Passeig de Gràcia, el dia de la Constitució a la tarda. Molts catalans treballen aquest dia, com volen els que proclamen que “no hi ha res a celebrar” i no volen els que troben que sí: totes la botigues són obertes, amb els dependents als seus llocs. Observo que la majoria dels comerços han optat pel Merry Christmas i el Happy New Year, sense traducció al català ni al castellà. El passeig de Gràcia és per als turistes, no per als barcelonins ni per als badocs de províncies que han vingut a mirar aparadors i les il·luminacions de Nadal. Pel carrer veig de totes maneres pocs estrangers. Deuen ser dins les botigues. Si a Nova York una em rebés amb un “Bon Nadal” potser també hi entraria, però seria molt diferent. Un “Bon Nadal” a la Cinquena Avinguda ens faria caure la llàgrima i ser agraïts. Un Merry Christmas en un aparador de Barcelona fa que a un ciutadà de Nova York o de Tòquio se li trenqui el cor?

Entro a la Pedrera, on hi ha una exposició molt bona de l'escultor basc Jorge Oteiza. Som quatre mirant-la, tots del país. Els rètols estan redactats també en anglès, però falta a l'entrada el reclam d'un Merry Christmas.

Per a mig món, poder prendre un cafè als peus de la Pedrera ha de ser una acció envejable. Prenc el cafè a les taules exteriors del bar que hi ha a l'edifici. No es paga el cafè sinó l'espectacle. Els llums de Nadal del carrer han estat encesos. Quan era petit i aquests dies em portaven a Barcelona em pensava que els llums de Nadal eren instal·lats de nit per uns personatges semblants als Reis. Després vaig saber que ho feien uns homes que fumaven caliquenyos i renegaven, i en horari feiner. Ara ho fan una colla de desganats rutinaris. Els turistes consumidors deuen venir per la llum dels aparadors, no pels llums de Nadal, que semblen can penja i despenja i que fan una llumeta tènue i trista allà dalt. Els llums de Nadal, si és que n'hi ha d'haver, o s'han de repensar o s'han de penjar amb entusiasme i il·lusió. O no hi ha res a celebrar, tampoc?

N'hi ha per riure. Fins fa poc, els baixos i el primer pis de can Ramon Casas, immoble molt veí de la Pedrera, havien estat ocupats per la botiga de disseny audaç Vinçon. Quan va tancar hi va haver molts laments i es va arribar a dir que el passeig de Gràcia no seria mai més el passeig de Gràcia. Doncs bé, ha hagut de venir a situar-s'hi Massimo Dutti, una cadena de botigues que pels productes gens Vinçon que ven sembla que hagi de ser indiferent al respecte patrimonial, perquè can Ramon Casas hagi recuperat l'antic escalfapanxes, els antics enteixinats, l'antiga escala noble, tots els antics esplendors i aquell jardí amb bar d'on es veu la Pedrera pel darrere. Els compradors del Merry Christmas ho contemplaven meravellats.