Desclot
Una dura entrevista
Fa un parell de dies el director d'aquest diari va entrevistar la portaveu de la CUP Anna Gabriel (a la CUP tots són portaveus). El resum de la jugada permet constatar que, poc o molt, som on érem. La CUP considera que els pressupostos que ha presentat el govern no són acceptables. Exactament per les mateixes consideracions que va fer que l'esquerra dita rupturista rebutgés els de l'any passat. A parer de Gabriel, no són prou socials ni desobeeixen prou. A més, la gent de la CUP torna a sentir-se “pressionada” perquè aprovin contra corrent i contra natura allò que ells no poden aprovar de cap manera, i els sorprèn l'obsessió de Carles Puigdemont, que és la de tot el govern, per condicionar la celebració del referèndum a l'aprovació dels seus comptes. I tot això on ens porta? Una vegada més, repetició de la seqüència, a la decisió de l'assemblea cupaire, que, pel to de Gabriel, podria rebutjar-los de nou. Les assemblees les carrega qui les carrega. Aquesta vegada, però, la CUP n'ha acceptat el tràmit, i això vol dir almenys que hi haurà discussió parlamentària. L'any passat tot plegat va acabar en una qüestió de confiança. Enguany no és gens temerari pensar que el viacrucis podria conduir directament a eleccions. La història esmussa. Ni els uns ni els altres poden ser el que no són. Ni els uns poden presentar els pressupostos dels altres ni els altres poden aprovar els pressupostos dels uns. Senyors del Tribunal Superior, s'espavilin contra Carme Forcadell! No se'ns pot deixar sols!