Trenta anys després

Un altre dels fronts que s'han activat després de l'esclat del cas Pretòria és el de la llei electoral. Tot i que abans de l'estiu ja hi havia un cert compromís que aquesta tardor es constituiria la ponència parlamentària que l'ha d'elaborar, sembla que l'estat d'incertesa i sobretot de xoc en què ha deixat la societat catalana l'operació que ha portat Bartomeu Muñoz, Macià Alavedra i Lluís Prenafeta a la presó l'ha acabat de propulsar. Més de trenta anys després! És quasi increïble que Catalunya sigui l'únic territori de l'Estat incapaç d'impulsar una llei electoral pròpia des de l'inici de la democràcia. I un gran contrasentit amb la demanda de més autogovern damunt de la taula, concretada en el nou Estatut, i també quan proliferen les consultes sobre si Catalunya hauria de ser un estat independent. Una llei electoral també és més autogovern i resulta que en les darreres tres dècades ningú ha tingut el coratge d'impulsar-la. El motiu? El de sempre. Els partits, amb la calculadora a la mà, han preferit continuar regint-se per una disposició transitòria de l'Estatut de 1979 que no pas activar una reforma en què no hi ha acord d'entrada i que, amb la carta catalana vigent, requereix un ampli consens, dos terços del Parlament, o, el que és el mateix, que CiU i el PSC hi donin suport. I justament els dos grans partits parteixen de posicions diferents. Si els socialistes –també ICV-EUiA– són partidaris d'una llei més proporcional que s'acosti al principi d'«una persona, un vot», la federació –junt amb ERC– aposta per un model on es tingui en compte el pes del territori. Les discrepàncies van ajornar la normativa en el tripartit de Pasqual Maragall i, fins ara, semblava que també ho farien en el de José Montilla.

Ara, el primer secretari del PSC ha instat el seu grup a implicar-se perquè estigui enllestida en l'any que resta de legislatura, un pas significatiu perquè els socialistes sempre han estat molt reticents a abordar-la. La crida de Montilla arriba després de la feta pel president del Parlament, Ernest Benach. ERC i ICV-EUiA s'hi han sumat. I ahir es va poder constatar un clar acostament d'Artur Mas a Montilla perquè la normativa vegi la llum.

Per ara, tot és voluntat. Els treballs de la ponència comencen el dia 20. Han calgut trenta anys i un cas Pretòria perquè s'activi o com a mínim sembli que s'activa la llei. Tot i que estem a un any dels comicis, sembla que ha arribat l'hora de traduir en fets els discursos sobre la necessitat de reduir la desafecció.