Iguana grau zero

Una cosa fascinant del 2016 ha estat el vídeo de la BBC en què un munt de serps perseguien una iguana a les illes Galàpagos. Pel que sembla, mai no s'havia filmat un atac de serps col·lectiu. El vídeo fa una composició de plans que manipula l'escena per afegir-hi dramatisme, però l'argument de la història és clar. La iguana baixa a la sorra calenta de la platja a pondre ous i a l'hora de tornar ha d'esquivar les serps amagades enmig de les roques.

La iguana utilitza dues estratègies de supervivència. El locutor explica que les serps no hi veuen gaire bé però que detecten el moviment, de manera que, si la iguana nota perill, pot romandre immòbil. Al principi veiem com la iguana s'està quieta i expectant. Però una serp s'hi acosta i topa amb la seva cua. Ella mou la cua i llavors sí: la serp l'ha detectada i la iguana ha d'aplicar la segona estratègia, que és fugir ràpidament. Una munió de serps surten dels caus i la persegueixen, i hi ha un moment en què la capturen, però ella s'esmuny i puja roques amunt, amb l'alè de les serps al clatell, fins que arriba a dalt i, miraculosament, se salva.

És fàcil projectar sobre la història el significat habitual, que és que la iguana és l'individu que, amb intel·ligència, força i sort, pot escapar de les urpes de la massa, de la turba, de la societat. Però, a banda d'aquesta interpretació tòpica, les estratègies de la iguana potser defineixen alguna cosa del món global.

Al ‘Post-scriptum sur les sociétés de contrôle, de 1990, Gilles Deleuze parla de les serps per descriure la globalització. Diu Deleuze que, si la modernitat va consistir en el que Foucault havia definit com el disciplinament de la societat a través de l'enclaustrament de les fàbriques, les escoles, les presons o els hospitals, el qual es podia il·lustrar amb la imatge d'un talp que recorre túnels i passadissos, en la globalització, en canvi, el control social s'exerceix a la inversa: com si fóssim serps, tots llisquem per la superfície de la societat global de consum saltant d'un desig a l'altre, en espais oberts, mesclant treball i oci, constantment agitats.

Ara bé, qui representa més bé la nostra fase de la globalització, que ja no és la de la societat de consum sinó la de la guerra global, és la iguana que també es mou en la superfície, però que ja no llisca excitada sinó que es troba en un estat de perill i de vigilància permanents, combinant la quietud hieràtica amb la fugida veloç. Viure en el món global és viure a la intempèrie esquivant la mort, en un grau zero de supervivència. Fins i tot quan les serps capturen una iguana, aquesta mor a causa del seu desig de supervivència, perquè ha lluitat per pondre els ous que prolongaran la seva vida.