Democràcia tavernària

El populisme pren força, i una de les seves millors eines, els referèndums, sembla que també. Franco en va fer tres i els va guanyar tots. I d'una manera tan barroera que en el del 1965 en algunes zones es van comptabilitzar més sís a la seva gestió que el cens electoral. Aquestes consultes populars posen més èmfasi en els problemes que no pas en les solucions. En les societats anomenades democràtiques –les dictadures de l'estadística, segons Borges– cada quatre o cinc anys escollim uns dirigents que, suposadament, i és molt suposar, han de tenir l'amplitud de mires suficient, la gosadia i fins i tot la voluntat de servei per prendre les decisions que calguin. No s'hi val que a mig mandat traspassin les decisions a qui els ha votat. Pensen més en la pèrdua d'electors –allò de l'estadística– que no pas en el que convé, malgrat que hi hagi mesures que al seu moment siguin antipopulars. No vull dir que totes les consultes siguin dolentes, ni de bon tros. Hi ha programes electorals que les tenen en compte per la transcendència històrica que puguin tenir.

Això ve al cas pel referèndum que es va fer a Campdevànol per endreçar el poble. Un planejament no es consulta, s'executa. Un alcalde va xafar la plaça de la Dansa i no va haver de demanar res a ningú. Ho va fer i prou, malgrat que el temps ha donat la raó als qui sempre vàrem pensar que era un desgavell. Ara la gent ha votat a favor de mantenir un edifici que només fa nosa i que l'anteriorment mencionat alcalde va preservar de l'enderrocament per obscurs interessos econòmics. La gent també va votar a favor de conservar una font d'estètica més que dubtosa, lamentable, que ni tan sols serveix per subministrar aigua. Si els votem cada quatre anys és perquè prenguin les decisions oportunes, tant si agraden com si no. La ganduleria política, però, ha derivat cap al gran defecte que, fins i tot per tirar-se un pet, cal demanar al poble què n'opina. La democràcia rebaixada a les discussions de taverna.

Un alcalde em va explicar una vegada que va fer una consulta popular perquè la gent decidís els colors d'unes façanes. Ell mateix i els tècnics tenien clar que havien de ser colors vius. S'ho van haver d'empassar, la gent va optar pels ocres més apagats. La gent va triar el burro conegut i no pas el savi per conèixer.