LA GALERIA
Massa residus
Les escombraries han de tenir nom i cognom. Això vol dir que cadascú pagui en funció dels residus que genera. Així de clar i contundent s'ha manifestat aquesta setmana a Girona el director de l'Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost. L'argument utilitzat és molt senzill. Si paguem l'aigua o l'electricitat en funció del que consumim, per què no hauríem de fer el mateix amb els residus que generem? La resposta és igual de senzilla: mentre que una cosa la tenim assumida, caldrà un canvi cultural per dur a terme i assumir l'altra. Un canvi cultural que no serà gens fàcil si tenim en compte les dades sobre generació i reciclatge de residus i analitzem el nostre comportament amb relació a aquest tema. Que reciclar és una de les grans assignatures pendents, és evident. Ho fem poc i malament. Però més enllà d'això, el gran problema és que generem molts residus. Tants com 455.043 tones a les comarques gironines l'any passat. L'Alt Empordà se situa al capdavant, amb 795 quilos per habitant i any a causa de la pressió dels turistes, gairebé el doble que el Gironès, amb 412 quilos. Això vol dir que tenim un problema com a societat. I com que sembla que no som capaços d'afrontar-lo per les bones, amb un comportament més responsable, haurà de ser per les dolentes. Això vol dir penalitzant qui més generi. O si ho volem capgirar, que pagui menys qui recicla més. No es tracta de descobrir la sopa d'all. A països del nostre entorn ja es paga per generació de residus mitjançant diferents sistemes per controlar qui genera què. És evident que és molt injust que, com passa ara a casa nostra, pagui el mateix aquell veí que recicla que aquell que no té cap mena de problema a barrejar-ho tot o deixar un sofà, una tele o un matalàs al costat del contenidor. Tots ho hem vist en algun moment o altre. Fins i tot ens hem pogut sentir temptats de fer-ho en comptes de molestar-nos a anar a la deixalleria. Però fins que això no es deixi de percebre com una molèstia, ho tenim malament. Les campanyes de sensibilització no han estat suficients i ara es presenta un nou paradigma que segurament no passa només per pagar més, sinó també per educar més, generar menys i trobar nous sistemes de recollida i de tractament. I això també inclou analitzar com es gestionen els residus que generen els turistes, com implicar-los a ells i al sector.