Vuits i nous
Piano de cua
“Recomanen el transport públic els que deploren que no n'hi hagi prou
Dimecres a la tarda, dues hores i vint minuts per cobrir la distància amb cotxe entre els estudis d'El Punt Avui Televisió a Sant Just Desvern i casa meva, a Mataró. Un trajecte que en condicions normals, vull dir si només sóc jo i uns quants més a la carretera, es fa en trenta-cinc minuts, posem-ne quaranta. A la ràdio retransmetien obra pianística d'Enric Granados. Em va semblar la integral completa. Bé, es veu que ens n'hem d'alegrar: que hi hagi cues és indicatiu que l'economia funciona, que la gent es transporta d'un cantó a l'altre no perquè hagi sortit a passeig sinó perquè va i ve de treballar. O perquè va a consumir: s'acosta Nadal, i els comerços i grans centres comercials de Barcelona o Badalona atrauen motoritzats del veïnat urbà. Abans, un embús com aquest incitava els conductors a mostrar impaciència a còpia de tocar el clàxon. Ara l'instrument musical dels cotxes es manté en silenci. Unes tonades infantils de Granados, obra de joventut. Miro els pilots aturats en paral·lel a mi: cara de resignació. Només resignació? Haurien d'estar eufòrics i engegar la trompeteria. L'economia avança en proporció contrària a la cua.
L'altre dia em van censurar: “Em pensava que eres un usuari del transport públic.” Ho vaig ser, en exclusiva, quan tenia la feina a Barcelona. Ara a Barcelona no hi haig d'anar a fer res, laboralment parlant, i per arribar als extraradis de Sant Just Desvern o Sant Joan Despí, que és on se situen els estudis televisius que per ara em reclamen, l'automòbil és imprescindible. Em fan gràcia els que aconsellen la combinació de trens, metros i autobusos perquè són els mateixos que lamenten que no hi hagi prou trens, metros i autobusos. Tinc Granollers al costat. Un dia hi vaig anar amb autobús. No hi arribàvem mai i hauria pogut comptar una a una les fulles dels arbres del paisatge que vam travessar. La ràdio ofereix una peça de Granados pensada per a un piano Cateura. Què és un piano Cateura?
D'anada, sempre em situo al carril esquerre de la ronda de Dalt. De tornada, al dret. He observat que, sobretot aquest últim, és el més ràpid. És veritat que s'hi incorporen molts cotxes, però també ho és que en surten molts més. No m'hauria pensat mai fer aquestes consideracions de conductor calculador i expert, jo que al volant sóc un patata. Les cues uniformitzen: sense capacitat de maniobrar, és un patata el que condueix un Ferrari. Hi ha un Ferrari davant meu. Fins que no surt de la ronda, Granados deixa la peça inacabada.
Baldomer Cateura (Palamós, 1856-Barcelona, 1929). Comercial, agent de duanes i melòman, es va inventar la mandolina espanyola i un piano de quatre pedals. Les cues et fan savi.
