De set en set
Tradicions
De la infantesa més ancestral el meu record de les festes de Nadal va associat a la nit i el matí de Reis. Al vespre era imprescindible deixar per als Reis de l'Orient una safata amb torrons diversos i champagne i, per als sacrificats camells, fruita i aigua a dojo. Al matí següent aquella safata apareixia amb el desordre necessari per donar credibilitat a la història del real pas de ses Majestats per casa nostra.
D'adolescent el Nadal va associat als àpats i al seu univers: a la mantega d'anxoves escampada a les torradetes per al còctel, al protocol de la taula amb coberts i copes Pompadour de plata, a la vaixella de Limoges, a les estovalles de fil emmidonades i impol·lutes i a molts i molts coberts de servir. També al gall dindi farcit, als canelons, a l'escudella i a tot el món gastronòmic corresponent que conforma saviesa. I a les nadales quan el meu cosí Joan tocava el piano i iniciàvem amb gran entusiasme un repertori cançoner que anava des de la Pastora Caterina fins a “Pero mira como beben”...
Segons el diccionari tradició és: la transmissió de notícies, composicions literàries, doctrines, ritus i costums de generació en generació que aporta coneixement. Aquesta definició es deixa la part emocional que tot costum ha de tenir. Debatíem l'altre dia que la tradició per si mateixa ha de comportar il·lusió del qui la transmet però, sobretot i de manera imprescindible, del qui la rep. Quan qualsevol pràctica que hauria de ser agradable i fàcil es converteix en una obligació perd l'essència del propi origen de què neix. Sabut això, intentaré que, a casa, els Nadals i els costums no es converteixin mai en una imposició. Que tinguin tots vostès un bon Nadal.