El meu desig.....

En el moment de posar-me a escriure un article per al dia de Nadal he dubtat, per primera vegada des de fa molts anys, sobre què he d'escriure. Normalment em passa al contrari. El dubte és sobre quins temes he de descartar tot i que d'un temps ençà, escriure sobre “el procés” és el que m'ha semblat més urgent. Em sembla que avui tampoc podré treure-me'l de sobre. Aquests són dies d'expressió de bons desitjos, com si en altres moments de l'any això no fos tan necessari. Tot plegat, una mica absurd en un món convuls i confús en què els sentiments semblen anestesiats per la desgràcia i el patiment de l'altre, producte de la bogeria i la crueltat més inhumana. Avui brindarem a taula oblidant els que no poden fer-ho sota les bombes o en el llarg i penós camí cap a l'exili, o els que han perdut persones estimades en actes de terror al nostre voltant, o els que no ho podran fer perquè ja no hi són.

Tot i aixÍ, sempre ens ha de quedar l'esperança d'un món millor, perquè quan també perdem aquesta esperança, ho haurem perdut tot. I en aquest sentit, i malgrat que no podem sostreure'ns de l'entorn caòtic que ens envolta, nosaltres, els catalans, som afortunats perquè tenim un projecte i tenim esperança. Vivim una revolució pacífica, cívica i constructiva i som al centre de moltes mirades, i això no ho hauríem de malmetre. Aquesta setmana el Financial Times parlava del procés independentista català en oposició als moviments populistes europeus, i només és un exemple. Cada vegada hi ha més persones a Europa que comencen a entendre moviments com el català o l'escocès com una oportunitat de posar fi a la política obsoleta dels estats que només se centra a defensar els seus interessos sense tenir en compte els dels seus ciutadans; com una esperança per una nova construcció europea que torni el poder de decisió a la ciutadania, en la línia del que ja escrivia fa dècades l'intel·lectual suís Denis de Rougemont quan es referia a l'Europa dels pobles.

Fa temps, que amb el somriure als llavis i amb la il·lusió al cor, catalans de totes les edats i procedències caminem cap a la construcció d'un país millor dins d'una Europa millor. No hi ha marxa enrere i ho aconseguirem. El meu desig, però, i avui, és un dia d'expressió de desitjos, és que el país que construïm realment sigui millor. Que sigui un país de benestar econòmic, social, cultural, institucional i democràtic. Que sigui capaç de crear i no de copiar i que sigui un país en què el bé públic passi per sobre dels interessos privats. Que sigui un país on la política, els polítics i els partits estiguin al servei de les persones i no al revés, i que el llarg termini no estigui compromès pels interessos electorals. O dit d'una altra manera: que no es facin reformes tan necessàries com imprescindibles per por de perdre eleccions.

Molt poques vegades en la història dels pobles es té la oportunitat de posar el comptador a zero i començar de nou, i nosaltres, en aquest any que estem a punt d'estrenar, podríem tenir la sort de poder-ho fer. No ens equivoquem ara que ho tenim tan a prop. Posem les bases sòlides d'una democràcia transparent i real; d'una economia productiva, no especulativa, que fomenti l'emprenedoria i la creativitat; d'un país intel·ligent que aprofiti la tecnologia per millorar el benestar de les persones; d'uns mitjans de comunicació públics que ho siguin de veritat i que s'allunyin de la “lottizzazione” política (és a dir, el repartiment de càrrecs entre partits al marge de qualsevol altre consideració i que, malauradament, no solament succeeix als mitjans de comunicació públics), de resultats tan mediocres, per no dir desastrosos, ja que sovint porta al bloqueig; d'un sistema educatiu que en tots els seus nivells ha de canviar radicalment de metodologia i ha d'adaptar-se als nous temps així com a les noves necessitats, tal com va ser capaç de fer-ho en èpoques més difícils com en la de la Mancomunitat, perquè els nostres únics recursos naturals són les persones i el país tindrà el nivell que tingui la seva gent... a més d'un llarg etcètera de coses que tots vostès tenen al cap, i jo ja no tinc suficient espai per escriure.

Si no som capaços de fer tot això, la nostra revolució no tindrà cap sentit encara que guanyem un RUI o fem una DUI. Bones festes i que tinguem sort i molta força, aquest any que ve la necessitarem tota.