La foto de la Catalunya sobirana

L'anomenada –sovint, despectivament– “operación diálogo” en si mateixa no és, ni de bon tros, una sortida viable per al conflicte entre Catalunya i Espanya, això és evident. Però sí que és un símptoma, el primer en una dècada, que l'Estat ha pres consciència de l'envergadura real del problema i, sobretot, que el compte enrere s'ha posat en marxa i que els queden pocs mesos per intentar aturar-lo. Per sintetitzar-ho molt, des de Madrid es podia pensar que Artur Mas, un independentista convers, estava especulant per apujar el preu d'una futura negociació, però no hi ha manera de concloure que Carles Puigdemont abandoni tota una trajectòria vital a canvi d'una mica més d'inversió a Rodalies.

Tot plegat assenyala en la mateixa direcció: l'Estat haurà de prohibir el referèndum utilitzant mecanismes excepcionals, i serà aleshores quan el govern i el Parlament hauran d'arriscar. Serà l'instant en què es comprovarà fins a quin punt la mobilització popular es manté massiva i activa i, sobretot, fins a quin punt s'ha planificat bé tant l'estructura administrativa com l'escenari internacional. De fet, l'operació de diàleg forma part d'aquest mateix context en què l'Estat, per primer cop, es veurà exposat al descrèdit d'imposar l'autoritat per sobre de la democràcia.

En definitiva, tant l'independentisme com les forces unionistes –Estat inclòs– ja reconeixen que formen part del mateix tauler i preparen els arguments que els conferiran legitimitat a l'hora del xoc polític i institucional. Arribats fins aquí, el que queda clar és que no hi haurà espai del mig ni lloc on refugiar-se per a la indefinició. I és en aquest sentit que la fotografia d'ahir ressitua les forces sobiranistes en una posició de gran majoria social, just la necessària per representar la Catalunya sobirana davant d'Europa.