La perdiu no sap ni on és

M'adreço a vosaltres. Sí, sí, a vosaltres. Perdeu la por. Sortiu de l'armari. Mostreu-vos com sou. Reconèixer-ho és fàcil. Sabeu que quan es prenen certes opcions es perden amics, fins i tot família. Però en definitiva és la vostra opció i els altres l'han de respectar. Ja n'hi ha prou de fer veure el que no sou. No us podeu pas sentir còmodes negant la vostra realitat. Movent-vos en aquesta ambigüitat que fa que la gent no sàpiga si sou carn o peix. A hores d'ara, en aquest segle XXI, i a Catalunya, ningú us increparà (bé, només els hooligans habituals de Twitter). I a Espanya, com que n'hi ha tants o més com vosaltres, la comunitat us rebrà amb els braços oberts. Jo fa temps que hauria fet el pas. Hi haurà molta gent que no us entendrà? Segur. Però ara n'hi ha molta que tampoc us entén. Un dia dieu que sou una cosa i l'endemà, una altra. Tant se us pot veure en una manifestació de rebuig com alçant l'única bandera que, a hores d'ara, representa una certa realitat. Totes les tàctiques tenen un final. I la vostra ja fa llufa. Al final de tant marejar la perdiu, aquesta no sap ni on és. De veritat, dir-ho és fàcil. Potser us fa vergonya perquè decebreu algú, però no es pot viure per fer content tothom. Repetiu amb mi: “No vull la independència de Catalunya.” Un altre cop, però ara amb més ànim i a poc a poc: “No. Vull. La. Inde. Pendència. De. Catalunya.” Eh que ha estat fàcil! Amics comuns, us hem de poder comptar. I aquest joc és dual, binari, com la vida. Va de 0 i 1, de sí o no, del yin i el yang, de blanc o negre, de caixa o faixa. Que no voleu que us comptin amb el bàndol de la “dreta”? Però si ja hi són els del PSC i els del PSOE! Ah, que sou nous. Que sou la nova esquerra... Ja està! Digueu que vosaltres el que voleu és reformar tot Espanya! Però deixeu de tocar-nos els nassos. El referèndum té data i no té dia i hora perquè el govern no s'ha volgut passar. Aneu fent via, que així els vostres col·legues que pensen de manera diferent es podran escindir i tindrem la fotografia completa. I si no us agrada... ho sento molt. És la vida. Ens veurem a les urnes!