La Catalunya- ciutat avui

El concepte Catalunya-ciutat va ser formulat per Gabriel Alomar durant els primers batecs del noucentisme i acabaria esdevenint una de les màximes d'aquest moviment ideologicocultural. Es tractava de vertebrar Catalunya a través de la cultura, fomentant la proliferació de petits nuclis intel·lectuals a comarques –aquells que Ors anomenà els “solitaris”–, procurant dotar de biblioteques les ciutats secundàries i esperonant la construcció d'escoles arreu del territori, a través de les fórmules més diverses per fer-ho possible. Més enllà del camp cultural i educatiu, també es volgué teixir el país d'una manera literal, per mitjà de la construcció de carreteres, línies telefòniques i desenvolupant una preocupació per arribar físicament a cada racó de la geografia catalana. Amb motiu del centenari de la Mancomunitat de Catalunya l'any 2014 van abundar les publicacions, conferències i exposicions per refrescar la memòria i aprofundir en tots aquests aspectes. Hi penso precisament ara arran de dues notícies que hem pogut llegir aquests dies. Una d'elles és la que fa referència al tancament de l'únic caixer automàtic de la vall del Pedraforca, deixant una àrea de muntanya de 85 quilòmetres sense poder disposar de diners en efectiu en cas de necessitat. L'altra notícia és la que diu que s'estan plantejant la desaparició de les cabines telefòniques perquè cap operador no se'n vol fer càrrec. Les informacions publicades posen especial èmfasi en els telèfons públics menys profitosos, és a dir, aquells situats en entorns rurals. I ja que parlem de telecomunicacions, cal esmentar també els impediments amb què es troben els municipis petits per al desplegament de la fibra òptica, per culpa de pràctiques monopolístiques que s'excusen en la baixa rendibilitat quan en realitat es tracta de la inoperant comoditat dels que remenen les cireres. Més de cent anys després, sembla que torna a ser necessari tornar a treure la bandera de la Catalunya-ciutat.