Keep calm
Una pregària humil
Mossèn Camprodon desprenia, enmig de la grandesa de la nau gòtica, una mena de perfum franciscà
Poc abans de cap d'any, va morir el bisbe Jaume Camprodon. Va ser-ho, de la diòcesi de Girona, durant més de vint-i-set anys, un període decisiu i convuls, en el qual ell, com a pastor, va renunciar a les pompes i a la fastuositat i, com han dit alguns dels seus feligresos, va caminar cap a una espiritualitat íntima i honesta, sense oblidar en cap moment la tasca de remoure consciències i d'acostar-se als qui pateixen. Camprodon va fer donació de les seves despulles a la ciència, un acte deliberadament radical i d'acord amb la fe profunda del prelat. “Si a algú li sorprèn la decisió presa”, va escriure en el seu testament, “sapigueu que ho he decidit com a aportació a la societat, de la qual he rebut tant, i com a gest de comunió amb el pa partit i compartit en la taula de l'Eucaristia”. Com ell mateix va demanar, seguint la normativa del Ritual Romà, en la missa exequial que es va fer a la catedral de Girona no hi va haver elogis fúnebres sinó una exposició succinta del seu llegat i una evocació de les seves paraules, des de la implicació social fins a la militància catalanista, des de les seves intervencions al Concili Provincial de la Tarraconense fins al lema episcopal que va presidir el seu pas per Girona: “Surrexit Domino”, el Senyor ha ressuscitat.
Camprodon desprenia, enmig de la grandesa de la nau gòtica, una mena de perfum franciscà que convertia la cerimònia en una diàleg a cau d'orella, amb un català acurat i ferm, no gens displicent, arrelat als orígens, genuí. Al mateix temps, combatia la pesantor secular de la litúrgia amb un posat que tenia la senzillesa com a estendard. Recordo, de petit, en la missa del gall, haver anat a adorar amb els pares el Nen Jesús de la capella de l'Anunciació. Mossèn Camprodon el tenia a la falda i oferia aquella imatge als creients. Era una figura, només una figura, però la seva bondat aconseguia que es convertís en una il·luminació. Avui, dia de l'Epifania, em fa goig recordar aquelles nits fredes. La manifestació de la divinitat a través de la pregària humil.
