A les seves ordres

Als militars, tan donats a la jerarquia resclosida, mai els ha fet cap gràcia rebre ordres d'una dona. La incorporació femenina a l'exèrcit espanyol, que durant molts anys va ser obligatòriament l'exèrcit on els catalans havien de complir la “mili”, ha estat un fenomen tan lent com imparable. Al final les dones han entrat a les casernes, fins al punt que ja resulta normal veure-les desfilar cada any el Dia de les Forces Armades al costat de la cabra, el primer soldat de sexe femení que va aconseguir trencar els clixés masclistes. En canvi, ja resulta més difícil veure una dona amb galons, comandant tropes i impartint ordres degudament acatades per mascles manyacs. El dia que la ministra Carme Chacón va manar que els homes es posessin ferms molts van qualificar-ho com un triomf de la causa feminista. Què vols que et digui, un triomf potser va ser-ho, però de l'estament militar, no pas del feminisme, que faria bé buscant-se causes més pacífiques i profitoses. Ha tornat a passar ara amb el nomenament de Dolores de Cospedal, novament una dona al capdavant del Ministeri de Defensa, un altra suposada victòria per a l'escalada de la feminitat a les quotes de poder. Per això és reconfortant veure l'alcaldessa de Barcelona –aquest sí un càrrec admirable i civil– plantar cara a la presència militar en el Saló de l'Ensenyament. El març passat, Ada Colau ja va avisar-los de manera cordial que no eren benvinguts en un saló destinat a fomentar la pedagogia. L'advertiment no podia tenir més sentit ni més encert: un espai educatiu no pot ser envaït pels apòstols de les armes. Gràcies a aquell gest carregat de cordialitat enèrgica, el Parlament i l'Ajuntament barceloní van acabar aprovant una moció sobre la desmilitarització de Catalunya.

El 2017 que acabem d'estrenar ha de ser, doncs, el primer any sense militars al recinte firal i qui sap si també el punt de partida cap a una república que gosi obrir el debat sobre la punyetera necessitat de tenir cap exèrcit. Que l'esperit de Pepe Beunza els acompanyi!