Keep calm
Any nou
Un element nou ha estat la paraula ‘diàleg' introduïda pel govern espanyol i que el català anomena ‘monòleg'
L'any polític no deixa espai per a grans celebracions. Un any sense to ni so ple de tensions polítiques. En l'àmbit espanyol, l'any ha acabat amb un Partit Socialista desmuntat i de difícil recuperació. L'emergent Podem s'ha embolicat en un debat intern on es discuteix fer la revolució des de fora de les institucions o bé fer-la a dins en forma d'oposició. El també emergent Ciutadans ha perdut pes i influència. Oficialment, un any bo per a Rajoy. Ningú, ni els seus, creia ara fa dotze mesos que seguiria com a president del govern espanyol. Ara, caldrà que pugui aprovar el pressupost i fer pinça amb el PSOE per als anunciats pactes d'estat.
En l'àmbit català, Puigdemont ha canviat l'estil d'Artur Mas. És més clar i més planer, malgrat que augmenten els seus enemics interns i la pressió del seu partit perquè sigui candidat. Fins avui, ni el govern ni l'oposició han variat ni un mil·límetre les seves posicions sobre el procés independentista. El govern i els partits que li donen suport mantenen que com a màxim la segona quinzena de setembre d'aquest any se celebrarà un referèndum. Els partits de l'oposició creuen que no es farà, que hi haurà eleccions. Des de fora de la política s'observa com el govern i l'oposició estan enquistats en les seves respectives idees i no han aportat res de nou al debat polític català que no sigui radicalitzar les seves posicions. Darrerament, s'ha introduït pressió al govern de sectors de l'esquerra per fer el referèndum sense data. Si ho fes, la CUP abandonaria el seu suport a l'actual procés independentista. Estira-i-arronsa mentre les persones que treballen activament per la independència guarden en secret les claus del nou Estat i el treuen amb comptagotes quan baixa la intensitat del procés.
Un element nou ha estat la paraula diàleg introduïda pel govern espanyol i que el català anomena monòleg. Fins ara, ni d'una banda ni de l'altra no s'han vist avenços. El diàleg xoca amb tots els processos polítics i judicials que estan en marxa. El monòleg xoca amb qualsevol fórmula de fer variar la situació.
Any nou amb la incògnita de com acabarà tot plegat. Crec que serà un any en què només es gestionarà el dia a dia.
