Visca el desordre!

Quan la gent d'ordre arriba a la conclusió que només el desordre pot resoldre un problema pinten espases. Què més es pot dir de la desgràcia irresoluble en què s'ha convertit el sistema de rodalies de Renfe a Catalunya? I no només rodalies. Tret de l'AVE, que té la utilitat que té, no hi ha res que depengui de Renfe o d'Adif en aquest país que no sigui una burla o una estafa. Si els responsables de les dues empreses públiques espanyoles s'arrisquessin a preguntar als seus usuaris sobre la qualitat del servei, s'exiliarien encara més. Aquesta gent viu a l'inframon. No donen la cara perquè no en deuen tenir. No hi ha material tan dur al planeta. Fa anys i anys que la Generalitat intenta ficar-hi cullerada. Només ha fet el ridícul. José Montilla va aconseguir el traspàs de la gestió de rodalies en un gest estúpidament electoralista que s'ha girat contra tots els clients de la tortura fèrria. El govern de José Luis Rodríguez Zapatero es va comprometre, amb el regal, a invertir-hi 4.000 milions d'euros. Regal enverinat. Ni ho va fer ell ni encara menys ho han fet els qui l'han substituït. Mentrestant s'estenen línies d'AVE entre Toledo i Albacete que s'han de clausurar per falta de passatge. Nou viatgers diaris tenia la bestiesa, en concret. No és possible l'ordre. No té sentit creure en les bones intencions del nou ministre Íñigo de la Serna. Contra la Renfe a Catalunya només cap el desordre. La protesta metòdica i diària de les seves víctimes. El fel. I almenys, que el respirin.