Ara no toca

Hi ha una vella frase que diu que hi ha mals que no volen remor. És evident que el Partit Demòcrata té un problema de salut que ha de solucionar, però ho ha de fer amb discreció i seny. Les enquestes auguren que en unes futures eleccions, Esquerra Republicana esdevindrà la força majoritària. Les mostres, volgudament, no situen els comicis en un escenari. No és el mateix una convocatòria electoral havent travessat el Rubicó i estant ja situats en la lògica d'un país lliure, que havent d'assumir el fracàs de romandre com una autonomia residual dins d'un Estat espanyol que no tindrà compassió amb Catalunya. Segur que el resultat electoral no és idèntic en un cas que en l'altre. És lògic que tant ERC com el PDeCAT treballin sobre la hipòtesi de la convocatòria d'unes eleccions constituents conseqüència del resultat positiu d'un referèndum sobre la independència o, a males, d'una declaració unilateral d'independència (mai descartable). En aquest sentit, és evident que per a l'antiga CDC el millor actiu és Carles Puigdemont, perquè serà el rostre de la transició de l'autonomisme a la independència. No poden recuperar Artur Mas, perquè ja l'han amortitzat políticament. Hauran, doncs, de trobar un líder nou que tingui l'empatia dels seus predecessors, si el partit vol tenir garanties per presentar batalla a ERC. Ara bé, els republicans presentaran Junqueras? No té una certa raó Carles Puigdemont quan afirma que una nova etapa demana nous lideratges a tots els partits? Si volem construir un país nou no haurem de fer-ho, potser fins i tot sobre lògiques noves que superin la de la lluita partidista? No seria un independent com Romeva un bon president, per exemple? Ens podem plantejar moltes preguntes com aquesta, però no hi ha una resposta vàlida. Posar sobre la taula, ara, un debat successori a qualsevol de les dues formacions polítiques independentistes és una errada monumental. Com podem vendre la pell de l'os si ni l'hem caçat? Apliquem el sentit comú i estiguem per la feina d'assolir la llibertat. La resta, ara no toca.