Realisme local

Albert Einstein va ser capaç d'explicar el funcionament de l'univers amb la seva teoria de la relativitat general però en canvi sembla que es va equivocar en altres teories que es relacionen amb la mecànica quàntica. A finals d'aquest any passat un experiment va servir per demostrar que no tenia raó en el debat que va mantenir amb el seu col·lega Niels Bohr sobre la teoria física clàssica anomenada realisme local. Aquesta teoria, defensada per Einstein, preveia que si es coneguessin totes les interaccions possibles en un sistema tancat, sense influències externes, seria possible predir el comportament de qualsevol partícula individual, des d'un àtom fins a un planeta. Bohr, en canvi, mantenia que el comportament de les partícules sempre seria impredictible, que encara que es tinguessin controlades totes les influències a nivell local, podria haver-hi factors externs aleatoris que afectessin les partícules.

Déu me'n guard de ficar-me al mig d'una discussió d'aquest nivell entre savis com Einstein i Bohr. Però a una escala més mundana estem envoltats de fets que desafien qualsevol lògica. Diguin-me maniàtic, si volen, però, per exemple, a mi sempre m'ha semblat absurda aquesta moda d'escalfar el carrer. M'explico. Entenc que en la prehistòria als nostres antecessors no els quedés més remei que encendre un foc on fos per escalfar-se. Però avui dia, quan fa fred, tenim llocs més que suficients per resguardar-nos i, en canvi, volem estar en una terrassa a l'aire lliure com si fos a l'estiu, i per això hem inventat aquestes estufes que escalfen el carrer (i que deuen gastar una barbaritat). I no em diguin que és per a la gent que vol fumar, perquè ja estava inventat abans que es prohibís.

L'altre dia també vaig veure camions carregats de neu empaquetada a Baqueira per dur-los del lloc on hi ha nevat a cotes més baixes perquè no hi ha nevat prou segons les necessitats que ens creem. Ja no n'hi ha prou amb els canons de neu per fer nevar quan no neva o no neva prou.

Ho volem tot, tot alhora i en tot moment. I si no els serveixen aquests exemples, podríem parlar de política. De quan la política va començar a deixar de respondre i elevar els anhels de les persones i es va convertir en una cosa que ens inquieta i ens desprotegeix.

Aquest any passat 2016 hem vist coses que han passat al món que no havíem ni pensat que podríem veure. Comença el 2017 i qui digui que sap el que passarà és que es pensa que és més savi que Einstein o Bohr. En qualsevol cas, dins la impredictibilitat de la física quàntica o de la falta de lògica humana, esperem que tant el sistema com els factors aleatoris que puguin afectar-lo vagin a favor d'un cert sentit comú. Mentre esperem, si de cas, abriguin-se.