Full de ruta
Civisme
Perdonin per una columna tan pesada, però és que tinc la sensació que les actituds d'incivisme van a més
Avui fa una setmana una desena de ciclistes van circular a gran velocitat per l'interior del llarg túnel que connecta l'estació de passeig de Gràcia de la línia 3 amb les de les línies 2 i 4 del metro de Barcelona esquivant els passatgers, entre els quals, mares amb nens petits. Em sap greu pels milers de ciclistes que, de ben segur, circulen amb civisme per les nostres ciutats però aquest episodi m'ha fet venir al cap els que veig dia sí dia també circulant per sobre de voreres ben estretes sense cap respecte pels vianants. Seria injust, però, no parlar dels conductors de cotxe que no respecten ni vianants ni ciclistes. De fet, no respecten ni els mateixos conductors. Què se n'ha fet del cediu el pas? Existeix aquest senyal encara? Perquè circulant per les nostres carreteres i autopistes sembla ben bé que aquest senyal de trànsit ja no existeixi i que sigui qui circula per un carril amb prioritat qui s'hagi de parar quan un altre s'incorpora a la via.
La manca de civisme, d'educació de fet, es manifesta permanentment a les nostres ciutats. Passejar amb gossos deslligats o no recollir-ne les deposicions; deixar les escombraries fora de les papereres o dels contenidors, empènyer per colar-se al tren o al metro (preus i zonificacions absurdes al marge) són al top ten de les actituds incíviques. Però, n'hi ha d'altres. Està bé (o no) que ens agradin les sèries o que els nens puguin veure dibuixos animats les 24 hores del dia... però cal que el volum de la televisió m'obligui a mi a seguir el mateix canal? I suposo que tothom al país fa vacances a l'agost, perquè si és dels pobres desgraciats que no en fan o no tot aquell mes, doncs haurà d'aguantar, dia sí, dia també, les festes dels veïns fins a altes hores de la matinada “perquè és estiu”. Perdonin per una columna tan pesada, però és que tinc la sensació que les actituds d'incivisme o la mala educació van a més i que, a més, no és pas cosa dels nens o dels joves (obvio explicar les imatges de la veritable cacera dels caramels en les cavalcades de Reis...). Repeteixo, perdonin la llauna... suposo que em faig gran...
