Opinió

Xocolata

Perdona'ns, ‘Chirles'

Com a societat, hem de demanar perdó per set dècades d'oprobi

Avui, dissabte 14 de gener del 2017, serà enterrat al cementeri de Cirat, al País Valencià, el cos de l'exalcalde Vicente Santolaria, mort a mans de la Guàrdia Civil el 12 de desembre de 1948 i oblidat en una fossa comuna de Tremp.

Gairebé 70 anys de vergonya i d'humiliació personal, familiar i col·lectiva. Una taca indeleble d'aquesta democràcia de fireta que es va dissenyar durant la idíl·lica Transició. Una democràcia on és il·legal un referèndum i també és il·legal perseguir els crims del feixisme. El nebot-net de Santolaria, Juan, va rebre fa pocs dies, de mans del conseller Raül Romeva, la documentació que restitueix la dignitat de Vicente, conegut com a Chirles al seu poble.

La història de Chirles és la de tants lluitadors per la llibertat i la dignitat dels pobles. Va haver d'exiliar-se de jove per oposar-se a la dictadura de Primo de Rivera i va ser elegit alcalde l'any 1935. Quan la rebel·lió franquista va aconseguir el poder, va patir presó, tortures i humiliacions. Acusat d'ajudar el maquis, va ser detingut a Tremp, on treballava, l'any 1948. Va aparèixer penjat a la seva cel·la, segons la versió oficial. Va acabar a la fossa comuna. Quants centenars de milers de cossos esperen encara a les cunetes? Les famílies de tots i cadascun d'ells tenen dret a una reparació com la de Santolaria. Com a societat, hem de demanar perdó a tots ells per set dècades d'oprobi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.