Bicicletes poc figuerenques

Ni mai que fossin las del verano de Fernán Gómez. L'ús de la bicicleta a la capital empordanesa és discret: els usuaris habituals –habituals– ens reconeixem tots. No hi ha ni un metre de carril bici, i aquesta omissió consistorial n'afavoreix, segur, un ús tan esquifit. Res, doncs, del dubte de si primer l'ou o la gallina. La circulació de Figueres, com en la majoria de viles, està concebuda per als cotxes, les motos i els vianants. Les direccions, gairebé totes úniques –el ciclista universal ja sap què significa això–, obeeixen a l'obsessió pels cotxes: a vegades per facilitar-los la vida i la circulació, i d'altres per fer-los-les impossibles i provocar desesperació al volant. Els vianants van vencent reticències ancestrals i cada vegada disposen de més carrers i places “lliures de cotxes” (no pas de motos). I els ciclistes? De moment, els escassos efectius han d'encomanar-se a sant Job, i als que, en potència, podrien animar-se a pedalar per ara res els ho facilita. Tot i aquest panorama, un partit de l'oposició consistorial demana que es normativitzi el comportament dels escadussers ciclistes. Matar mosques a canonades? Sortir com sigui al diari? L'argument: si ells a la carretera volen respecte automobilístic, a la ciutat l'han de practicar cap als vianants. Res a dir. Però Figueres no és pas Barcelona, on diu que uns pocs desaprensius amb mountain bike fan eslàlom esquivant velletes de fèmur precari. Per què, abans del carnet i el certificat mèdic del ciclista, i l'assegurança, la matrícula i la ITV de la bici, no proposen atendre els pedalaires efectius i animar els predisposats? Que no recorden allò de la sostenibilitat, la salut a través de l'exercici i les altres meravelles de l'art de pedalar?

Vinga, fem-los propostes. Racionalitzar direccions úniques per tal que el ciclista, per recórrer 200 m, no hagi de resseguir un laberint per mitja ciutat. (Per fer la vida impossible als cotxes és més senzill prohibir-los la circulació pel centre. O, ara que la voracitat recaptatòria és tan del dia, optar pel filtre londinenc: cobrar-los “l'impost de congestió”.) Seguim. Reservar algun carril bici –repetim: no n'hi ha ni un metre– per no molestar ni els reis de la vorera ni els monarques de l'asfalt o la llamborda. I encara: la normativa de molts municipis permet circular vehicles sense motor a menys de 10 km/h per les voreres; ha estat pensada per a cotxets de criatura i cadires de rodes, però no s'hi poden acollir els ciclistes si us plau per força respectuosos?