Caram, caram!

Llegeixo a El Mundo la notícia que quatre comunitats autònomes s'uneixen contra l'«expansionisme lingüístic i cultural catalanista». La Plataforma No Hablamos Catalán, formada per una cinquantena d'associacions majoritàriament aragoneses, diu que, per primer cop, col·lectius de l'antiga Corona d'Aragó s'ha aplegat per defensar-se de «el acoso, la imposición y la asfixia que sufrimos por parte de un enemigo común, el nacionalismo catalán». Segons un membre del Círculo Balear, el «pancatalanisme vol eliminar la riquesa cultural d'Aragó, València i les Balears». Per la seva banda, Convivencia Cívica Catalana assegura que l'imperialisme català és «un problema nacional, no local, per això cal que l'afrontem des de tot Espanya i juntament amb associacions de totes les comunitats».

No sabia jo que tinguéssim una mena de Delta Force cultural i lingüística que ataqués indiscriminadament els territoris on més d'un, més de deu, més de cent, més de mil ciutadans tenen la llengua catalana com a mitjà propi d'expressió, amb les tan lògiques com respectables variants. I, sobre tot, ignorava que l'interès per preservar-la constituís un acte d'imperialisme lingüístic. Ja havíem vist, temps era temps, com alguns conspicus columnistes de Madrid es pensaven, i així ho feien saber, que l'expressió Països Catalans es referia a aquella àrea geogràfica de la qual Jordi Pujol pretenia ser l'emperador. Pel que sembla, ara que el senyor Pujol es dedica a escriure les seves memòries, ha sorgit entre nosaltres una guerrilla d'elit disposada a ressuscitar l'imperi en qüestió, sense el President emèrit com a cap visible. I, per les reaccions que suscita, hem de creure que es tracta d'una guerrilla molt activa, molt violenta i molt perillosa. Un exemple, el senyor Marcel·lí Iglesias, president del govern d'Aragó, que prepara una llei de llengües que impulsi el català com a «llengua pròpia i històrica» d'aquesta comunitat. Impulsar el català, quin determini més salvatge, més sanguinari i criminal!