Tresors enterrats

El conte 351 de Les mil i una nits et posa sobre la pista dels tresors enterrats a prop teu però que tu ignores que hi són. Un arruïnat comerciant de Bagdad somia una veu que li diu que ha d'anar al Caire perquè, allà, “hi trobarà riquesa”. Quan arriba al Caire el confonen amb un lladre i és engarjolat. Compareix davant el jutge: confessa la seva innocència i declara que és a la ciutat perquè un somni l'ha empès a venir-hi. El jutge, abans de deixar-lo en llibertat, es riu d'ell: “Si n'ets, de crèdul! Jo mateix he tingut tres somnis que em porten a una casa de Bagdad que té un jardí amb una font, a sota de la qual hi ha un tresor enterrat. I no n'he fet mai cas, d'aquesta al·lucinació!”. Mentrestant el comerciant descobreix que el jutge li acaba de descriure el seu jardí. Torna a Bagdad, a casa seva. Excava a sota la font i hi descobreix el tresor.

Aquí van els set millors tresors microliteraris que durant el 2016 he descobert a portes i parets de lavabos més o menys immunds. 1)“Per a ell l'ètica és un luxe ociós que només t'has de permetre un cop has tingut èxit”. 2)“Fa dies que el profe de Noves Tecnologies em ronda per insistir que m'ha de fer una prova oral”. 3)“Les persecucions més interessants són les obliqües”. 4) “Ara fa dues hores, davant la Greta, jo mateix he serrat la branca on estava assegut”. 5) “Rita, no t'amoïnis: quan portes dies vivint al costat d'un volcà, ho acabes oblidant”. 6) “Comuns et alii: Amb la resistència a la no-tirania es pretén suplir la no-resistència a la tirania (Odo Marquard)”. 7) “Per ser un viatger de debò has de tenir un somni i un bitllet de tornada”.