Fuster ha tornat

La notícia m'ha emocionat: a la casa de Joan Fuster i després d'ímprobes treballs s'ha inaugurat el Museu Fuster, aplegant la seva obra, els seus objectes, els estris que feia servir, tot el que estava relacionat amb ell; Joan Fuster va morir el 21 de juny del 1992. Fa doncs vint-i-cinc anys que ens va deixar.

Aquest homenatge és important per als valencians, però també per a tots els Països Catalans, car la seva intel·ligència, la seva esmolada manera d'escriure, els seus vastos coneixements i la seva aspra cordialitat van ser de tal magnitud que podem afirmar que ell va refundar el País Valencià, sotmès quasi del tot sota les bromes del franquisme.

La part més coneguda de la seva obra és la política, si bé és més sociològica que altra cosa. I tanmateix qualsevol dels seus lectors podria afirmar que el seu assaig pictòric, històric o de formació d'idees –com no llegir El descrèdit de la realitat o Diccionari per a ociosos?– és un dels més interessants que s'han produït a l'Europa contemporània.

Ultra l'alegria per aquesta inauguració, resta la pregunta: per què ha tingut tan poca difusió, arreu d'Europa, el seu món intel·ligentíssim i bel·ligerant? Si arriba a ser francès, avui tothom en parlaria. Comptar amb un autor d'aquesta rellevància és un autèntic luxe, que nosaltres, presos sovint d'un autoodi estèril, no hem difós prou.

He viscut en directe la feina aclaparadora amb què s'han trobat els arxivers. I ara a partir del dia 25, quan es produirà la inauguració, tindrem el goig de tornar al carrer Sant Josep, 10 de Sueca.

Quan ell vivia sa casa era un motiu de pelegrinatge. Doncs bé, espero que ara, nosaltres i els joves tornem a pelegrinar a Sueca per fascinar-nos de nou amb l'esperit de Fuster.

De passada veurem una magnífica col·lecció que li van anar regalant diversos artistes.

Veus? Ara sí que confio en el despertar d'un País Valencià tantes vegades aclaparat i silenciós. Sí: Fuster ha tornat.