Primer sector del segle XXI

Comença avui una marxa de tres dies per tot el país en què els tractors seran els protagonistes, especialment dissabte quan entrin a Barcelona. Combrego amb el lema de la tractorada de reeditar el pacte de la societat amb la nostra pagesia. Un sector no sempre ben valorat com a gestor i mantenidor del territori per la preeminent Catalunya urbana. Com a país és de vital importància garantir la continuïtat de l'activitat agrària. La qüestió és com articular-ne la viabilitat. I des del meu punt de vista no hi veig altre camí que fer una difícil però imprescindible transició des de la subjugació del món agrari a la política de la subvenció instaurada al segle XX, cap a la configuració d'un primer sector del segle XXI. Perquè ens entenguem, una pagesia que cal contemplar de forma oberta més enllà de l'activitat tradicional i en què el fonament han de ser les explotacions basades en els ingressos del producte i les ajudes com a complement, i no a l'inrevés com passa sovint. Intentant dibuixar un sector atractiu per als joves. Això és fàcil de dir i difícil d'aconseguir en un sector en què la globalització impacta de forma dura i contundent. Per assolir-ho cal el lideratge compartit, no superposat, de la conselleria i el sector. Entenc les reticències dels pagesos però cal valentia, perquè veig poc sostenible sustentar el futur en la reivindicació de més ajudes. Pensem que en cas d'aprovar-se l'actual projecte de pressupost hi haurà per primer cop en anys un augment pressupostari, en un departament d'Agricultura que ha vist rebaixat un 47% els seus recursos entre el 2010 i el 2015. Calen reformes estructurals. És comprensible la reticència del sector als canvis, però el futur passa per un sector agroalimentari encavalcat en la innovació comercialitzadora, amb estructures de gestió sòlides, connectat al món de les tendències de costums saludables, i una potenciació encara major del valor del producte de proximitat. I tenim exemples d'èxit que així ho avalen.