Europa en crisi

El projecte europeu està en crisi. Ho està per la gestió que les seves institucions van fer de la crisi del deute i per les dificultats que els països estan experimentant per consolidar la recuperació econòmica. I ho està també per la decisió britànica d'abandonar la Unió Europea. A més, els partits euroescèptics milloren els seus resultats electorals, per la qual cosa ningú pot descartar que altres països no vulguin seguir el mateix camí que el Regne Unit.

El debat no sembla ser si cal més Europa o menys Europa, sinó com aconseguir una millor Europa. Però aquí comencen els problemes. Què és una millor Europa? Sens dubte, una Europa amb institucions més properes als ciutadans i a les seves necessitats. I una Europa que faci l'economia més competitiva i alhora preservi l'estat del benestar. Però tot això és tan fàcil de dir com complicat resulta dissenyar els canvis necessaris per aconseguir-ho. En aquest punt és on el darrer llibre de Ramon Tremosa i Aleix Sarri fa una anàlisi interessant. L'eurodiputat i l'expert en relacions internacionals fan també algunes aportacions a l'hora de diagnosticar causes i suggerir solucions, que ja apunten el títol i el subtítol del llibre: L'Europa que han fet fracassar. El centralisme d'estat contra la Unió Europea.

Els autors comencen assenyalant com la Unió Europea ha estat víctima d'una estratègia enganyosa dels governs dels estats, que tendeixen a apropiar-se dels èxits europeus i que en canvi responsabilitzen les institucions europees dels seus fracassos. També exposen amb claredat com, en l'afany per preservar els interessos de les pròpies elits, els estats han fet difícil la implementació de mesures que haurien implicat beneficis per a tothom, ja sigui l'harmonització de l'impost de societats o la finalització de la unió bancària, la promoció de l'eficiència energètica o les polítiques migratòries.

La part més interessant, però, és la comparació que fan entre dos possibles models per a Europa: el francès i l'alemany. A diferència del que podríem pensar, de moment és el model francès el que s'ha imposat i és en aquest punt on Tremosa i Sarri assenyalen problemes i suggereixen solucions. Pels autors, les grans economies políticament centralitzades del sud d'Europa són una de les causes de fons del mal funcionament de la Unió. En canvi, les petites economies del centre i del nord d'Europa, que han mostrat una millor resistència a la crisi i una més gran eficiència, serien l'exemple a seguir. Podria semblar que Alemanya queda fora de la discussió, però, com assenyalen, Alemanya econòmicament funciona com setze Dinamarques independents (els setze estats federals) i per tant estarien tots en el grup de les petites i eficients economies nòrdiques.

Des del començament de la crisi, ja fa una dècada, l'economia francesa evoluciona molt pitjor que l'alemanya. França creix menys i té més atur que Alemanya. Les seves exportacions són molt menors i el seu govern està molt més endeutat. L'augment de l'euroescepticisme a França no seria tant un resultat de la desigualtat en la redistribució de la riquesa com la manca d'una estructura territorial federal, per culpa d'un poder polític i econòmic molt concentrat a París. Els habitants de les regions veuen com aquestes no tenen instruments reals per adaptar la seva economia de forma flexible a la globalització i perden competitivitat. La desindustrialització fa augmentar l'atur i fa els ciutadans més dependents d'unes transferències fiscals que el govern central redueix per complir les obligacions de reducció del dèficit públic (una reducció del dèficit que el mateix govern central no s'aplica, raó per la qual incompleix de forma repetida els acords amb les autoritats europees). Les regions han d'augmentar els impostos i els ciutadans en culpen les institucions europees. Tot un caldo de cultiu per al Front Nacional.

En canvi, a Alemanya, la capitalitat de Berlín no ofega l'economia. Hi ha una important xarxa de ciutats mitjanes i grans, amb capacitat industrial i que exporten productes arreu del món. Cada un dels estats federals té una agència tributària pròpia que recapta tots els grans impostos, proporciona els serveis de l'estat del benestar i gaudeix de sobirania per a la construcció i gestió d'infraestructures. Un ciutadà alemany que viu lluny de Berlín s'ha sentit molt més protegit durant la crisi que un ciutadà francès que viu lluny de París. I és precisament en aquestes zones on creix l'euroescepticisme a França.

Suposadament la Unió Europea té una inspiració de naturalesa federal, a l'estil alemany. Però en la realitat, la interferència dels estats, sobretot els grans del sud, ha dificultat la realització de reformes necessàries per al bon funcionament d'aquesta gran economia federada. I per aquesta raó, cada vegada més ciutadans, sobretot dels països del centre i del nord, perceben la Unió com un conjunt d'institucions allunyades dels seus problemes, ineficients i que no contribueixen al seu benestar. I així estem, en una crisi existencial.