L'ombra del desfalc (segona part)

Dèiem, en l'article precedent, que res no serà igual en la política del Barcelonès a partir del passat 27 d'octubre. L'operació Pretòria ha tocat a fons l'estructura comarcal de la família socialista, però, potser, a curt termini, això no serà gens dolent per la bona salut de futur del PSC, partit del que ara parlaré, deixant per a propers articles valorar la nova situació i la repercussió en altres col·lectius.

La fotografia actual és interessant: desconcert en l'agrupació de Santa Coloma, debilitada per una presa de pèl tan directa; silenci de Sito Canga, convençut que Sant Adrià pot jugar un bon paper aglutinador; autobusos expectants, conscients que els cal fer de la docilitat virtut, més si és veritat, com es diu, que Zaragoza fa un temps els ensenyà targeta groga; els minoritaris duranistes a veure-les venir, segurs que uns pocs carnets poden ser necessaris per decidir algunes coses; les restes del tortajadisme, desapareguts en combat; una jove alcaldessa colomenca que ha de demostrar la capacitat de domar els lleons i lleones poc submisos, malgrat les aparences, i la gent del Baix, l'aparell, preparats pel cop de gràcia, tutelant tot el socialisme comarcal. La influència en la comarca de Josep M. Sala és qüestionada i la parlamentària Caterina Mieras, xiulant i mirant cap a un altre cantó.

La desaparició política de Bartu Muñoz envia a l'ostracisme a resistents nuclis històrics i, al marge d'implicacions en la trama de corrupció, deixa fora de joc a militants destinats a prejubilacions forçades o a tenir feines administratives de tercer nivell, sempre que no es moguin en la fotografia. Noms ben coneguts esdevenen cadàvers polítics.

És en aquest nou marc on cal situar Jordi Serra, un home de l'aparell i ben vist al carrer Nicaragua, cosa que té avantatges i inconvenients. En un PSC dominat pel Baix, Serra pot fer carrera, quan mai no ha format part de la quadrilla de capitans i tampoc no ha portat conflictes a la cúpula del partit. Tranquil i ordenat, no excessivament roig i poc amic del populisme, ben relacionat amb la família convergent però capaç de marcar territori, amb un polsim anticomunista i no gaire nacionalista, i amb la virtut de tenir un caràcter auster i gens donat a la fastuositat, mèrits molt apreciats en aquest moment d'ensulsiada col·lectiva. Jordi Serra pot ser un bon alcalde per als interessos socialistes. D'altra banda, amb la presumpció de pau al Barcelonès Nord, Serra té la gran oportunitat d'aconseguir el Consell Comarcal i la gestió absoluta de Marina Badalona, i convertir Jaume Tomás en el cervell a l'ombra de l'urbanisme de la zona. A més a més, com a candidat, podrà tenir les mans lliures per elaborar la propera candidatura i fer-se un equip a mida, encara que hagi de negociar alguns serrells, cosa que podrà fer des de la força de qui supera amb escreix als contrincants de la pròpia formació.

Amb tot, els casos de corrupció poden passar factura en les properes conteses electorals, sobretot amb el més que possible augment de l'abstenció. I Jordi Serra haurà d'afrontar la dificultat de ser per primera vegada cartell electoral, potser no prou popular i amb els opositors envalentits. El futur electoral no li serà gens fàcil, més si es compleixen les enquestes i el tripartit fa fallida vuit mesos abans de les municipals. Segur que les dinàmiques municipalistes són distintes, però Serra necessita una immersió positiva en la societat badalonina i això no és fàcil, quan la comarca, i la mateixa Barcelona-ciutat, és en hores baixes. Poder lluir una realització significativa (exemple, plaça Central) ajudaria força, sempre que no fallin els terminis ni el finançament.

La dependència i tutela de l'aparell central esdevé un ganivet de doble tall, que pot ajudar a la consolidació, però pagant el preu de renunciar a l'autonomia. Els socialistes de la comarca poden, i deuen, prendre un nou rumb i aquesta és la gran oportunitat.