Vuits i nous
Les puntes de Rubens
“CaixaForum presenta una selecció de la col·lecció Thyssen
L'exposició d'obres seleccionades de la col·lecció Thyssen que es presenta al CaixaForum de Barcelona m'està molt bé. Hi ha les pintures justes, i no aquella acumulació que fa que quan surts de molts museus tinguis el cap a can seixanta, i està ordenada de manera molt satisfactòria. Per exemple, la pintura religiosa: comença per les candoroses pintures daurades del gòtic, passa pel Renaixement, on els grans senyors es feien retratar al costat de la Mare de Déu com si fossin coneguts de tota la vida, i acaba amb Marc Chagall i la seva Mare de Déu del poblet, que si és candorosa no té res de burgesa. O els paisatges: dels més minuciosos a l'aiguabarreig de l'impressionisme i d'aquí a la destrucció cubista o abstracta. A la secció de retrats, que acaba amb l'Arlequí davant el mirall de Picasso, em vaig quedar clavat en la Jove amb rosari de Rubens. Per què en aquest retrat i no en tots els altres? Per què aquesta peça de Rubens per sobre la resta de quadres de l'exposició? Hi he donat voltes tota la nit i em sembla que arribaré al final de l'article i encara no hi hauré trobat resposta.
La pinacoteca que més vegades he visitat és la del Museu del Prado de Madrid. El primer cop, per un viatge de batxillerat. Llavors, em va enlluernar el Greco, potser perquè hi vaig veure uns colors que les reproduccions dels llibres escolars no atrapaven ni de lluny, però potser per algun altre motiu que tenia a veure amb l'adolescència estilitzada i afuada. No ho sé. En dues visites posteriors el meu interès es va traslladar primer a Velázquez, i després a Goya per aquest ordre i exclusivament. L'any 1984 em vaig mig alarmar. Vaig centrar l'atenció en aquelles natures mortes barroques poblades d'aus de caça per desplomar, pomes com de cera i gotims de raïm que fins llavors havia ignorat o passat de llarg amb una mica de rebuig. Recordo l'any i en podria dir el dia perquè llavors havia deixat de fumar cigarrets. Potser era això? Diuen que privar-se fumar fa venir gana. Però no voldria caure en la frivolitat. Al revés: deixar de fumar, igual que abandonar altres hàbits o adoptar-ne de nous, és senyal d'un canvi somàtic que es fa extensiu als gustos personals. Cada mutació i cada edat té els seus.
Les puntes del vestit de la jove de Rubens una a una: les del coll, les de les mànigues, la còfia... El rosari amb els grans de vidre. La lluminositat grisenca de la gorgera... Prodigiosa lluminositat. Com es fa, això? Vaig a l'Arlequí, però torno a Rubens. Passo per la considerada primera natura morta pictòrica, un gerro amb flors, però torno a les puntes i al cristall de Rubens. Veig el retrat de dona fumant, de Max Beckmann... Rubens: l'edat i els temps, també els polítics, fràgils, trencadissos i de ganxet, la llum...
