Si res anormal o pervers

Si res anormal o pervers ha passat en les últimes hores, a hores d'ara es deu estar celebrant el judici contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau per haver convocat els catalans a una consulta sobre la independència de Catalunya el 9 de novembre del 2014. I si res anormal o pervers ha passat, s'ha fet en un ambient massiu i civilitzat de mobilització popular en suport als acusats. Dic i repeteixo això de “anormal o pervers” perquè ja saben el que va passar dijous, quan la fiscalia va enviar carretades de guàrdies civils a escorcollar empreses i institucions i a detenir empresaris i polítics, tot i que després no sembla que hi hagi res gaire substancial per haver fet cap cop decisiu contra la veritable corrupció. (Parèntesi: el que els ciutadans necessitem saber sobre la corrupció no són tantes notícies sobre operacions desmesurades i publicitades ni notícies sobre fabricació de proves falses des de les clavegueres de l'Estat, sinó notícies de judicis com cal i condemnes fermes, i d'això n'hi ha molt poc, o molt menys que les expectatives que aixequen aquestes mediàtiques operacions).

El que està passant Catalunya els últims anys no és fàcil d'explicar per a qui no hi viu. Però això dels últims dies només ho pot explicar un geni que reuneixi les habilitats de Kafka i Groucho Marx. Jo no puc fer més que un intent inútil: un govern indueix una operació de la fiscalia per suposada corrupció contra un partit determinat tres dies abans que es faci el judici a tres exrepresentants governamentals del mateix partit perquè el mateix govern d'abans havia induït la fiscalia a portar-los al jutjat per haver convocat els catalans a les urnes, i en lloc de convertir-se en un judici exemplar contra uns delinqüents s'ha convertit en una representació massiva de suport als acusats i a la democràcia. No s'entén, veritat? No s'entén perquè no he aconseguit explicar-ho bé, però és que tampoc s'entendria encara que s'entengués. Massa anormal i pervers. Simplement estava intentant dir que la situació és tan anormal i perversa que el govern espanyol ha muntat una maniobra de distracció contra una altra maniobra que ha induït ell mateix.

Els que hi estem ficats ho vivim tan intensament que potser no ens cal ni entendre-ho. Ja és molt que tinguem un president, un govern i una majoria parlamentària que mantinguin la determinació de dur-nos a votar altra vegada i, a més, amb garanties legals. I que es mantingui la voluntat popular d'estar al seu costat, tant pel que els representants públics han fet fins ara com pel que han de fer encara. Però de veritat que m'agradaria saber si algú de fora, algú neutral o no contaminat, ho pot entendre. I que ens digui si la sortida d'aquest cercle viciós és el que estem fent.